butlletí del centre mercator: dret i legislació lingüístics

Transkript

butlletí del centre mercator:
dret i legislació lingüístics
59
III Trimestre 2004
III Quarter 2004
Sumari / Summary
Editorial
(En català / in Catalan)
(En anglès / in English)
5
6
Legislació / Legislation
Turquia / Turkey:
Türk vatandaslarinin günlük yasamlarinda geleneksel olarak
kullandiklari farkli dil ve lehçelerin ögrenilmesi hakkinda yönetmelik
Regulation on the Teaching of the Different Languages and Dialects
Traditionally Used by Turkish Citizens in Their Daily Lives
Regulació sobre l’ensenyament de les diverses llengües i dialectes
emprats tradicionalment pels ciutadans turcs en la seva vida diària
(Versió oficial en turc / Official version in Turkish)
(Traducció no oficial a l'anglès / Unofficial translation into
English)
(Traducció no oficial al català / Unofficial translation into
Catalan)
Turquia / Turkey:
Türk vatandaslarinin günlük yasamlarinda geleneksel olarak
kullandiklari farkli dil ve lehçelerde yapilacak radyo ve televizyon
yayinlari hakkinda yönetmelik
Regulation Concerning Radio and Television Broadcasts in Languages
and Dialects Used Traditionally by Turkish Citizens in Their Daily Lives
Regulació sobre les emissions de ràdio i televisió en les llengües i
dialectes emprats tradicionalment pels ciutadans turcs en la seva vida
diària
(Versió oficial en turc / Official version in Turkish)
English)
Catalan)
Finlàndia / Finland:
Laki lukiolain muuttamisesta, N:o 766/2004
Lag om ändring av gymnasielagen, Nr 766/2004
Act no. 766/2004 Amending the Act on Upper Secondary School
Llei núm. 766/2004 d’esmena de la Llei d’educació secundària
superior
(Versió oficial en finès / Official version in Finnish)
(Versió oficial en suec / Official version in Swedish)
English)
Catalan)
7
11
15
19
25
29
33
35
37
39
Marc Internacional / International Framework
Consell d'Europa / Council of Europe:
Recomanació del Comitè de Ministres sobre l'aplicació de la Carta
europea de les llengües regionals o minoritàries per part de
Dinamarca
Recommendation of the Committee of Ministers on the application of
the European Charter for Regional or Minority Languages by Denmark
(Versió oficial en anglès / Official version in English)
(Versió oficial en francès / Official version in French)
41
43
Consell d'Europa / Council of Europe:
Recomanació del Comitè de Ministres sobre l'aplicació de la Carta
europea de les llengües regionals o minoritàries per part d'Eslovènia
Recommendation of the Committee of Ministers on the application of
the European Charter for Regional or Minority Languages by Slovenia
(Versió oficial en anglès / Official version in English)
(Versió oficial en francès / Official version in French)
45
47
Bibliografia / Bibliography
49
Enllaços / Links
53
Redacció / Editorial staff
Equip del Programa Mercator-Legislació / Team of the Mercator-Legislation Programme:
Aureli Argemí
Alexia Bos
Marga Pont
Bernat Pujadas
Edita / Publisher
CIEMEN
(Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions)
(Escarré International Centre for Ethnic Minorities and Nations)
Rocafort 242, bis 08029 BARCELONA (CATALUNYA)
Tel. (+34) 93 444 38 00
Fax (+34) 93 444 38 09
[email protected]
Nota
Si voleu adreçar-vos a la Redacció del Butlletí, envieu la vostra correspondència a
l'adreça del CIEMEN. Podeu fer-hi arribar, per correu postal o electrònic o fax, tots els
documents, lleis, bibliografia o enllaços que, segons el vostre criteri, s’haurien de
publicar o esmentar en aquest Butlletí.
Note
If you wish to contact the Bulletin’s Editorial staff, please send a letter, an e-mail or a fax
to CIEMEN (see address above). You may suggest any document, legal text,
bibliography or link to be published or mentioned in the Bulletin.
Agraïments / Acknowledgements
Johan Häggman
Özlem Eraydin Virtanen
Amb el suport de / With the support of:
EDITORIAL
Darrerement, l’ingrés de Turquia a la Unió Europea és una qüestió de debat. En aquests dies
veiem com aquest país s’afanya a acostar-se a la UE després d’haver adoptat un nou codi
penal. Segons alguns, aquest suposava l’últim obstacle a un informe de la Comissió Europea
favorable a l’obertura de les negociacions sobre l’accés d’aquest país. Tanmateix, en matèria
de drets de les minories i drets lingüístics a Turquia encara li queda alguna feina per fer.
En aquest número del butlletí incloem dues regulacions aprovades pel Parlament turc: una fa
referència a l’ensenyament de les diverses llengües i dialectes; l’altra es refereix a les
emissions fetes per les institucions públiques i privades de ràdio i televisió en les diverses
llengües i dialectes. Ambdues regulacions esmenen les anteriors (la primera esmena una
regulació sobre el llenguatge de la Radio i la Televisió, Consell Suprem de Radio i Televisió, del
18 de desembre del 2002; publicada al Butlletí núm. 53; i l’altra esmena una regulació que
porta el mateix títol, del 20 de setembre del 2002). De fet, aquestes esmenes mostren un tímid
avenç pel que fa als drets lingüístics.
D’altra banda, també ens fem ressò de l’esmena de la llei d’educació secundària superior de
Finlàndia, adoptada pel parlament finès el 13 d’agost de 2004. La reforma, que en resum
converteix el suec en llengua optativa, ha estat bastant controvertida i objecte de debat per part
dels partits polítics de Finlàndia. Fins ara, en els exàmens finals dels estudis secundaris
superiors, les proves de llengua materna i de la segona llengua del país (com el suec i el finès)
eren obligatòries, mentre que segons la nova esmena només serà obligatòria la prova en
llengua materna. Conseqüentment, la gran majoria de la població que té el finès com a llengua
materna tindrà ara l’opció de no examinar-se de suec, tot fent que el coneixement d’aquesta
llengua no sigui necessari. En canvi, és obvi que la població de parla sueca haurà d’aprendre
finès necessàriament.
Finalment, en el pla internacional presentem una sèrie de recomanacions del Comitè de
Ministres del Consell d’Europa (CoE) sobre l’aplicació de la Carta Europea de les Llengües
minoritàries o regionals per part de Dinamarca i Eslovènia. Pel que fa a Dinamarca, entre
d’altres qüestions, el Consell demana l’aplicació pràctica de la Carta amb relació a l’alemany,
especialment en els àmbits de l’administració, la justícia i els mitjans de comunicació, i recorda
la possibilitat d’aplicar la Carta a les Illes Fèroe i Groenlàndia. Quant a Eslovènia, principalment
el Consell sol·licita a les autoritats que reconsiderin el seu posicionament envers la llengua
croata i que aclareixin la qüestió de la presència tradicional de les llengües sèrbia i bòsnia.
EDITORIAL
Lately, Turkey’s accession to the EU has raised debate. We can see that this country is making
efforts to get closer to the EU, after having adopted a new penal code. According to some
people, this constituted the last obstacle to a report by the European Commission in favour to
the opening of the talks concerning Turkey’s accession. However, regarding minority and
linguistic rights Turkey still has some job to do.
In this issue of the Bulletin we include two regulations passed by the Turkish Parliament: one
concerning the teaching of different languages and dialects, and the other concerning the
broadcasting by the public and private radio and television companies in different languages
and dialects. Both regulations amend the previous ones (the first one amends a regulation of
the same title of December 18, 2002, published in Bulletin n. 53, and the second one amends
also a regulation of the same title of September 20, 2002). Actually, the amends show a slight
improvement concerning linguistic rights.
On the other hand, we also publish the amendment of the Act on Upper Secondary School of
th
Finland, adopted by the Finish Parliament on 13 August 2004. The reform, which actually turns
Swedish into a voluntary subject, has been quite controversial and has also raised debate
among Finnish political parties. Until now, in the matriculation examination the tests in the
mother tongue and in the second national language (i.e. Finish and Swedish) were compulsory,
while in accordance with the new amendment only the test in the mother tongue will be
compulsory. As a consequence, the great bulk of the population who have Finish as their
mother tongue, will now have the choice not to be tested in Swedish, therefore making the
knowledge of this language not necessary. By contrast, the need of the Swedish speaking
population to learn Finish is more than obvious.
Finally, in the international framework we present a series of recommendations by the
Committee of Ministers of the Council of Europe (CoE) on the application of the European
Charter for Regional and Minority Languages in Denmark and Slovenia. Regarding Denmark,
the Council calls for the practical implementation of the Charter as regards German, especially
in the fields of administration, justice and the media, and it reminds the possibility of applying
the Charter on the Faroe Islands and on Greenland. Regarding Slovenia, the Council mainly
asks the authorities to reconsider its position towards the Croatian language and to clarify the
issue of the traditional presence of the Serbian and Bosnian languages.
[Versió oficial en turc / Official version in Turkish]
5 Aralik 2003
Sayi: 25307
Milli Egitim Bakanligindan:
TÜRK VATANDASLARININ GÜNLÜK YASAMLARINDA GELENEKSEL
OLARAK KULLANDIKLARI FARKLI DIL VE LEHÇELERIN ÖGRENILMESI
HAKKINDA YÖNETMELIK
BIRINCI BÖLÜM
Genel Hükümler
Amaç
Madde 1 — Bu Yönetmeligin amac i, Türk vatandaslarinin günlük yasamlarinda geleneksel
olarak kullandiklari farkli dil ve lehçelerin ögrenilmesine iliskin 8/6/1965 tarihli ve 625 sayili Özel
Ögretim Kurumlari Kanununa göre açilabilecek özel kurslarin ve diger dil kurslarinda ayni
maksatla olusturulan dil ve lehçe derslerinin açilis, isleyis ve denetim esaslarini düzenlemektir.
Kapsam
Madde 2 — Bu Yönetmelik, Türk vatandaslarinin günlük yasamlarinda geleneksel olarak
kullandiklari farkli dil ve lehçelerin ögrenilmesi amaciyla 625 sayili Özel Ögretim Kurumlari
Kanununa göre açilabilecek özel kurslara ve 14/10/1983 tarihli ve 2923 sayili Yabanci Dil Egitim
ve Ögretimi ile Türk Vatandaslarinin Farkli Dil ve Lehçelerinin Ögrenilmesi Hakkinda Kanun
geregince Türkiye’de egitim ve ögretiminin yapilmasina Bakanlar Kurulunca karar verilen
yabanci diller için açilan özel dil kurslarinda ayni maksatla olusturulan dil ve lehçe derslerine
iliskin is ve islemleri kapsar.
Dayanak
Madde 3 — Bu Yönetmelik, 14/6/1973 tarihli ve 1739 sayili Millî Egitim Temel Kanunu,
8/6/1965 tarihli ve 625 sayili Özel Ögretim Kurumlari Kanunu, 30/7/2003 tarihli ve 4963 sayili
Çesitli Kanunlarda Degisiklik Yapilmasina Iliskin Kanunla degistirilen 14/10/1983 tarihli ve 2923
sayili Yabanci Dil Egitimi ve Ögretimi ile Türk Vatandaslarinin Farkli Dil ve Lehçelerinin
Ögrenilmesi Hakkinda Kanuna dayanilarak hazirlanmistir.
Tanimlar
Madde 4 — Bu Yönetmelikte geçen;
a) Bakanlik: Millî Egitim Bakanligini,
b) Kurs: Türk vatandaslarinin günlük yasamlarinda geleneksel olarak kullandiklari farkli dil
ve lehçelerin ögrenildigi kursu,
c) Kursiyer: Kursa kayit olan kursiyerleri,
d) Program: Bakanlikça onayli; adi, düzeyi ve süresi belirtilmis olan programi
ifade eder.
Kursun amaci
Madde 5 — Kursun ve diger dil kurslarinda ayni maksatla olusturulan dil ve lehçe
derslerinin amaci, Türk Millî Egitiminin genel amaçlarina ve temel ilkelerine uygun olarak
Cumhuriyetin Anayasada belirtilen temel niteliklerine, Devletin ülkesi ve milletiyle bölünmez
bütünlügüne aykiri olmayacak sekilde Türk vatandaslarinin, günlük yasamlarinda geleneksel
olarak kullandiklari farkli dil ve lehçelerin ögrenilmesi için faaliyette bulunmaktir.
IKINCI BÖLÜM
Kurum Açma ve Ögretime Baslama
Kurum açma ve ögretime baslama
Madde 6 — Millî Egitim Bakanligi Özel Ögretim Kurumlari Yönetmeliginin "Kurum Açma"
ve "Ögretime Baslama" izinlerinin verilmesine iliskin kosullarin yerine getirilmesi durumunda
Bakanlikça kursa, "Kurum Açma" ve "Ögretime Baslama" izinleri verilir.
Bakanliktan daha önce kurum açma ve ögretime baslama izinlerini alan dil kurslarina, Millî
Egitim Bakanligi Özel Ögretim Kurumlari Yönetmeligine göre program ilâvesi yapilmasi hâlinde
Türk vatandaslarinin, günlük yasamlarinda geleneksel olarak kullandiklari farkli dil ve lehçelerin
ögrenilmesi amaciyla derslerin olusturulmasina izin verilir.
Görevlendirme
Madde 7 — Açilmasina izin verilen kursta; müdür, müdür yardimcisi, ögretmen veya usta
ögretici ile diger personel görevlendirilir. Açilmis olan dil kurslarinda program ilâvesi ile ders
olusturulmasi hâlinde bu dersler için ögretmen veya usta ögretici görevlendirilir.
Farkli dil ve lehçelerin ögrenilmesi amaciyla kurslarda çalisma izni verilecek yönetici,
ögretmen, uzman ögretici, usta ögretici ve diger personelin, 625 sayili Özel Ögretim Kurumlari
Kanunu ve Millî Egitim Bakanligi Özel Ögretim Kurumlari Yönetmeligi ile Millî Egitim Bakanligi
Özel Kurslar Tip Yönetmeliginde belirtilen genel nitelik ve kosullari tasimasi gerekir.
Görevlendirilecek diger personele 625 sayili Özel Ögretim Kurumlari Kanunu ile Millî
Egitim Bakanligi Özel Ögretim Kurumlari Yönetmeligi hükümlerine göre çalisma izni verilir.
Kayit-kabul esaslari
Madde 8 — Kurslara ve diger dil kurslarinda ayni maksatla olusturulan dil ve lehçe
derslerine, en az ilkögretim ve orta ögretim kurumlarinda okuyan, mezun olan veya orta ögretim
kurumlarindan ayrilan ögrencilerle yetiskinler alinir. Ilkögretim çaginda oldugu hâlde okula
devam etmeyenler, kursa alinmaz.
Okul öncesi veya ilkögretim çagindaki engelli çocuklarin, yas ve ögrenim durumlarina
bakilmaz.
Kurslar arasinda kursiyer nakli yapilmaz.
Kayit-kabulde istenecek belgeler
Madde 9 — Kayit kabulde istenecek belgelerde Millî Egitim Bakanligi Özel Kurslar Tip
Yönetmeligi hükümleri uygulanir.
Ögretim programi
Madde 10 — Kursta ve diger dil kurslarinda ayni maksatla olusturulan dil ve lehçe
derslerinde, Bakanlikça uygun bulunan ögretim programlari uygulanir.
ÜÇÜNCÜ BÖLÜM
Çesitli Hükümler
Denetim
Madde 11 — Denetim, Millî Egitim bakanligi Özel Ögretim Kurumlari Yönetmeligi
hükümlerine göre yapilir.
Kilik-kiyafet
Madde 12 — Kurslarda ve diger dil kurslarinda ayni maksatla olusturulan dil ve lehçe
derslerinde; kurucu, kurucu temsilcisi, yönetici, ögretmen ve diger personel hakkinda; 22/7/1981
tarihli ve 8/3349 sayili Bakanlar Kurulu Karariyla yürürlüge konulan "Millî Egitim Bakanligi ile
Diger Bakanliklara Bagli Okullardaki Görevlilerle Ögrencilerin Kilik-Kiyafetlerine Iliskin
Yönetmelik" hükümleri, kursa ve diger dil kurslarinda ayni maksatla olusturulan dil ve lehçe
derslerine devam eden kursiyerler hakkinda ise resmî yaygin egitim kurumlarina iliskin
hükümler uygulanir.
Karma ögrenim
Madde 13 — Kurslarda ve diger dil kurslarinda ayni maksatla olusturulan dil ve lehçe
derslerinde, 14/6/1973 tarihli ve 1739 sayili Millî Egitim Temel Kanununun 15 inci maddesi ile
Millî Egitim Bakanligina Bagli Özel Ögretim Kurumlari Yönetmeliginin 5 inci maddesine uygun
olarak karma ögrenim yapilir.
Günlük çalisma saatleri
Madde 14 —Kurslar çalismalarini 7.00 ile 24.00 saatleri arasinda sürdürür. Bir ders saati
süresi 45 dakikadir. Uygulamali dersler blok hâlinde 90 dakika olarak yapilabilir.
Kurslarda resmî bayram günlerinde ögretim yapilmaz.
Diger hususlar
Madde 15 — Bu Yönetmelikte yer almayan hususlarda, Millî Egitim Bakanligi Özel
Ögretim Kurumlari Yönetmeligi ile Millî Egitim Bakanligi Özel Kurslar Tip Yönetmeligi hükümleri
uygulanir.
Yürürlükten kaldirilan mevzuat
Madde 16 — Bu Yönetmeligin yürürlüge girdigi tarihten itibaren; 20/9/2002 tarihli ve 24882
sayili Resmî Gazete’de yayimlanan "Türk Vatandaslarinin Günlük Yasamlarinda Geleneksel
Olarak Kullandiklari Farkli Dil ve Lehçelerin Ögrenilmesi Hakkinda Yönetmelik" yürürlükten
kaldirilmistir.
Yürürlük
Madde 17 — Bu Yönetmelik, yayimi tarihinde yürürlüge girer.
Yürütme
Madde 18 — Bu Yönetmelik hükümlerini, Millî Egitim Bakani yürütür.
[Unofficial translation into English]
[Source: The Ministry of Education]
Official Gazette – 5 December 2003
No. 25307
REGULATION ON THE TEACHING OF THE DIFFERENT LANGUAGES AND
DIALECTS TRADITIONALLY USED BY T URKISH CITIZENS IN THEIR DAILY LIVES
SECTION ONE
General Provisions
Purpose
Article 1 – The purpose of this regulation is to devise the principles of opening, functioning and
supervision of the private courses and other language courses, which can be opened in
accordance with the Law No. 625 on the Private Educational Institutions, dated 8/6/1965, for
teaching different languages and dialects that are traditionally used by Turkish citizens in their
daily lives.
Content
Article 2 – This Regulation covers the private courses, which can be opened in line with Law
No. 625 on opening private courses to teach different languages and dialects traditionally used
by Turkish citizens in their daily lives and the same functions and procedures for the language
and dialect lessons which the Council of Ministers has decided for the education and teaching
of different languages and dialects in line with Law No. 2923 on Foreign Language Education
and Teaching and Teaching Different Languages and Dialects to Turkish citizens.
Basis
Article 3 – This Regulation has been prepared on the basis of Law No. 1739, the Fundamental
National Education Law (dated 14/6/1973), on Law No. 625 on the Private Education Institutions
and on Law No. 4963 on Amending Various Laws, which amended Law No. 2923 (dated
14/10/1983) on the Foreign Language Education and Teaching and Teaching Turkish Citizens
Different Languages and Dialects.
Definitions
Article 4 – The expressions in this Regulation mean the following:
a) Ministry: Ministry of Education
b) Course: The course teaching different languages and dialects traditionally used by
Turkish citizens in their daily lives
c) Student: Students registered to the course
d) Program: The program which is approved by the Ministry and the name, the level and
the duration of which has been determined
Purpose of the Course
Article 5 – The purpose of the course and the other language courses in language and dialects
taught for the same reason, is to conduct activities in order to teach different languages and
dialects that are traditionally used by Turkish citizens in their daily lives. The courses shall be in
line with general aims and fundamental principles of the Turkish national education and the
fundamental qualifications of the Republic stated in the Constitution and shall be conducted in a
manner not to violate the indivisible integrity of the State with its country and nation.
SECTION TWO
Opening the Institution and Starting Teaching
Opening the Institution and Starting Teaching
Article 6 – Upon fulfilling the conditions for the permission of “Opening the Institution” and
“Starting Teaching” in the Regulation of the Private Teaching Institutions of the Ministry of
Education, the Ministry grants the permissions for “Opening the Institution” and for “Starting
Teaching”.
In case the language courses, which have previously taken permission from the Ministry
to open the institution and to start teaching, furnishes additional program in line with the
Regulation of the Private Teaching Institutions of the Ministry of Education, permission shall be
granted so that they can teach different languages and dialects traditionally used by Turkish
citizens in their daily lives.
Appointment
Article 7 – The courses, which have been granted the permission to open, shall appoint a
director, a deputy director, teacher or senior teaching staff and other personnel. In case of
newly formed classes with the additional program in the language courses, which have
previously been opened teachers or senior teaching staff shall be assigned for these classes.
The administrators, teachers, expert and senior teaching staff and other personnel, who
will be granted work permits in the courses to teach different languages and dialects shall have
the general qualifications and conditions stated in Law No. 625 on Private Teaching Institutions
and the Regulation on Private Teaching Institutions of the Ministry of Education and the
Prototype Regulation of the Private Courses of the Ministry of Education.
Other personnel will be granted permission in line with the provisions of Law 625 on
Private Teaching Institutions and of the Regulation on Private Teaching Institutions of the
Ministry of Education.
Principles of Acceptance and Registration
Article 8 – Students who are enrolled or graduated from at least in primary and secondary
educational institutions or who have dropped out of secondary educational institutions, or adults
shall be accepted to the courses and to the other language courses or to language and dialect
classes formed for the same purpose.
The age and the educational status of the pre-school children and handicapped children
at the level of primary education are not taken into consideration.
Students shall not be transferred between courses.
Documents to be requested at the Acceptance-Registration Stage
Article 9 – For the documents to be requested at the acceptance-registration stage, the
provisions stated in the Prototype Regulation of Private Courses of the Ministry of Education are
implemented.
Teaching Program
Article 10 – The teaching programs approved by the Ministry are implemented in the course
and in other language courses and in the language and dialect lessons formed for the same
purpose.
SECTION THREE
Various Provisions
Supervision
Article 11 – Supervisions shall be held in line with the provisions of the Regulation on the
Private Teaching Institutions of the Ministry of Education.
Dress Code
Article 12 – In the courses and in other language courses and in the language and dialect
lessons formed for the same purpose, for the founder of the course, for the representative of the
founder, for teachers and other staff the provisions of the “Regulation on Dress Code for the
Staff and Students of the Schools Affiliated to the Ministry of Education and to other Ministries”.
For the students attending the courses and other language courses and the language and
dialect lessons formed for the same purpose, the provisions for the dress code in official
educational institutions will be implemented.
Co-education
Article 13 – In line with Article 15 of Law No 1739 on the Fundamental Education Law, dated
14/6/1973, and with Article 5 of the Regulation on Private Educational Institutions Affiliated to
the Ministry of Education, the courses and other language courses and language and dialect
lessons formed for the same purpose shall be co-educational.
Daily working hours
Article 14 – The work in the courses will be conducted between 07:00 and 24:00. One class
hour is 45 minutes. Practical classes can be held in a block of 90 minutes.
No teaching will be done in the courses during the official holidays.
Other points
Article 15 – For points, which are not covered in this Regulation, the provisions stated in the
Regulation on the Private Educational Institutions of the Ministry of Education and the Prototype
Regulation for the Private Courses of the Ministry of Education shall be implemented.
Annulled rules and regulations
Article 16 – As per the date when this Regulation is put into effect, the “Regulation on Teaching
Different Languages and Dialects Traditionally used by Turkish Citizens in their Daily Lives”,
published in the Official Gazette no 24882, dated 20/9/2002, has been annulled.
Effectiveness
Article 17 – This Regulation will be effective as per the date of its publication.
Execution
Article 18 – The Minister for Education executes the provisions of this Regulation.
[Traducció no oficial al català a partir de la traducció anglesa]
Diari Oficial – 5 de desembre de 2003
Núm. 25307
REGULACIÓ SOBRE L’ENSENYAMENT DE LES DIVERSES LLENGÜES I
DIALECTES EMPRATS TRADICIONALMENT PELS CIUTADANS TURCS EN LA
SEVA VIDA DIÀRIA
SECCIÓ Iª
Disposicions generals
Objectius
Article 1 – L’objectiu d’aquesta regulació és el d’establir els principis relatius a la creació, el
funcionament i la supervisió dels cursos privats i d’altres cursos de llengües, els quals es poden
realitzar d’acord amb la Llei núm. 625 d’institucions educatives privades, del 8 de juny de 1965,
per a l’ensenyament de les diverses llengües i dialectes emprats tradicionalment pels ciutadans
turcs en la seva vida diària.
Àmbit
Article 2 – Aquesta regulació s’aplica als cursos privats, que es poden realitzar d’acord amb la
Llei núm. 625 de creació de cursos privats, per a l’ensenyament de les diverses llengües i
dialectes emprats tradicionalment pels ciutadans turcs en la seva vida diària, amb les mateixes
funcions i procediments per a classes de llengües i dialectes que el Consell de Ministres ha
decidit aplicar a l’educació i l’ensenyament de les diverses llengües i dialectes d’acord amb la
Llei núm. 2923 d’educació i ensenyament de llengües estrangeres i aprenentatge de diverses
llengües i dialectes per part dels ciutadans turcs.
Justificació
Article 3 – Aquesta regulació ha estat elaborada en virtut de la Llei fonamental de l’educació
nacional núm. 1739, del 14 de juny de 1973, la Llei núm. 625 d’institucions educatives privades
i la Llei núm. 4963 d’esmena de diverses lleis, la qual va esmenar la Llei núm. 2923 d’educació
i ensenyament de llengües estrangeres i aprenentatge de diverses llengües i dialectes per part
dels ciutadans turcs.
Definicions
Article 4 –Els termes inclosos a la següent regulació tenen el següent significat:
e) Ministeri: Ministeri d’Educació
f) Curs: el curs d’ensenyament de les diverses llengües i dialectes emprats
tradicionalment pels ciutadans turcs en la seva vida diària
g) Alumne: l’alumne matriculat al curs
h) Programa: el programa que ha estat aprovat pel Ministeri, així com també el seu nom,
el seu nivell i la seva durada establerts.
L’Objectiu del curs
Article 5 – L’objectiu del curs i d’altres cursos de llengües i dialectes és el de dur a terme
activitats per ensenyar les diverses llengües i dialectes emprats tradicionalment pels ciutadans
turcs en la seva vida diària. Els cursos es desenvoluparan d’acord amb els objectius generals i
els principis fonamentals de l’educació nacional turca i amb els atributs fonamentals de la
República, establerts a la Constitució, i es duran a terme sense violar la integritat indivisible de
l’Estat, amb el seu país i nació.
SECCIÓ IIª
Establiment de les institucions i inici de les classes
Establiment de les institucions i inici de les classes
Article 6 – Quan s’hagin assolit les condicions a les que fa referència la Regulació
d’institucions privades reconegudes pel Ministeri d’Educació referent a les llicències per a
“l’establiment d’institucions” i “l’inici de les classes”, el Ministeri expedirà les llicències per a
“l’establiment d’institucions” i “l’inici de les classes”.
En el cas que els cursos de llengües que prèviament hagin obtingut la llicència per
establir la institució i iniciar les classes per part del Ministeri ofereixin un programa addicional
d’acord amb la Regulació d’institucions privades reconegudes pel Ministeri d’Educació,
s’atorgarà el permís perquè ensenyin les diverses llengües i dialectes emprats tradicionalment
pels ciutadans turcs en la seva vida diària.
Designacions
Article 7 – El director, el subdirector, el professorat interí, el professorat titular, així com també
personal d’altra mena, seran designats per als cursos per als quals s’hagi expedit una llicència.
Per a les noves classes que tinguin un programa addicional en cursos de llengua prèviament
establerts es designarà el professorat titular.
Els administradors, el professorat interí, el professorat titular i el personal d’altra mena
als quals se’ls atorgarà permisos de treball per ensenyar les diverses llengües i dialectes
hauran de posseir les qualificacions i condicions generals estipulades a la Llei núm. 625
d’institucions educatives privades i a la Regulació d’institucions educatives privades
reconegudes pel Ministeri d’Educació, així com també a la Regulació prototip de cursos privats
del Ministeri d’Educació.
L’obtenció del permís per part del personal d’altra mena es farà d’acord amb les
disposicions de la Llei núm. 625 d’institucions educatives privades i amb la Regulació
d’institucions educatives privades del Ministeri d’Educació.
Normes de matriculació
Article 8 – Seran acceptats als cursos, als cursos d’altres llengües i a les classes de llengües i
dialectes concebudes per a les mateixes finalitats els alumnes matriculats o graduats almenys
en institucions d’educació primària i secundària, els que hagin abandonat les institucions
d’educació secundària o els adults.
No es prendrà en consideració ni l’edat ni el nivell educatiu dels alumnes d’educació
infantil ni dels d’educació primària que tinguin discapacitats.
Els alumnes no podran passar d’un curs a un altre.
Documentació necessària per a la matriculació
Article 9 – Pel que fa a la documentació necessària per a la matriculació s’aplicaran les
disposicions establertes a la Regulació prototip de cursos privats del Ministeri d’Educació.
Programes educatius
Article 10 – Els programes educatius aprovats pel Ministeri s’aplicaran al curs, a d’altres cursos
de llengua i a les classes de llengües i dialectes concebudes per a les mateixes finalitats.
SECCIÓ III
Disposicions diverses
Control
Article 11 – El control dels cursos serà dut a terme d’acord amb les disposicions de la
Regulació d’institucions privades reconegudes pel Ministeri d’Educació.
Normes d’indumentària
Article 12 – Pel que fa als cursos i en altres cursos de llengua, així com a classes de llengües i
dialectes concebudes per a les mateixes finalitats, les disposicions de la “Regulació sobre les
normes d’indumentària per al personal i els alumnes de les escoles reconegudes pel Ministeri
d’Educació Nacional i altres ministeris”, s’aplicaran al fundador, al representant del fundador, al
professorat i altre personal. A les institucions educatives oficials les disposicions sobre les
normes d’indumentària seran aplicades als alumnes matriculats als cursos i en altres cursos de
llengua, així com a classes de llengües i dialectes concebudes per a les mateixes fi nalitats.
Coeducació
Article 13 – Els cursos i altres cursos de llengua, així com les classes de llengües i dialectes
concebudes per a les mateixes finalitats seran de tipus coeducatiu, d’acord amb l’article 15 de
la Llei núm. 1739 de les normes fonamentals de l’educació, del 14 de juny de 1973, i l’article 5
de la Regulació de les institucions educatives privades reconegudes pel Ministeri d’Educació.
Horari lectiu diari
Article 14 – Les activitats dels cursos es desenvoluparan entre les 7:00 i les 24.00 hores. La
durada de cada classe serà de 45 minuts. Els classes pràctiques es podran dur a terme en un
bloc de 90 minuts.
Durant els dies de festa nacional no s’impartiran classes.
Altres aspectes
Article 15 – Els punts que no estiguin contemplats en aquesta Regulació es regularan a través
de les disposicions establertes a la Regulació d’institucions educatives privades reconegudes
pel Ministeri d’Educació i a la Regulació prototip de cursos privats del Ministeri d’Educació.
Normes i regulacions anul·lades
Article 16 – Amb l’entrada en vigor d’aquesta Regulació queda anul·lada la “Regulació sobre
l'aprenentatge de llengües i dialectes emprats tradicionalment pels ciutadans turcs en la seva
vida diària”, publicada al Diari Oficial núm. 24882, del 20 de setembre de 2002.
Entrada en vigor
Article 17 –Aquesta regulació entrarà en vigor el dia de la seva publicació.
Aplicació
Article 18 – Les disposicions d’aquesta normativa seran aplicades pel Ministeri d’Educació.
[Versió oficial en turc / Official version in Turkish]
25.1.2004
Sayi: 25357
Radyo ve Televizyon Üst Kurulundan:
TÜRK VATANDASLARININ GÜNLÜK YASAMLARINDA GELENEKSEL
OLARAK KULLANDIKLARI FARKLI DIL VE LEHÇELERDE YAPILACAK RADYO
VE TELEVIZYON YAYINLARI HAKKINDA YÖNETMELIK
BIRINCI BÖLÜM
Amaç, Dayanak, Tanimlar
Amaç
Madde 1 – Bu Yönetmeligin amaci, kamu ve özel radyo ve televizyon kuruluslarinin radyo ve
televizyon yayinlarinin Türkçe yapilmasi esasi yaninda Türk vatandaslarinin günlük
yasamlarinda geleneksel olarak kullandiklari farkli dil ve lehçelerde de yayin yapabilmelerine
iliskin usul ve esaslari düzenlemektir.
Dayanak
Madde 2 – Bu Yönetmelik, 3984 sayili Radyo ve Televizyonlarin Kurulus ve Yayinlari Hakkinda
Kanunun 4928 sayili Kanunla degisik 4 üncü maddesine ve Avrupa Sinir Ötesi Televizyon
Sözlesmesinde öngörülen hükümlere dayanilarak hazirlanmistir.
Tanimlar
Madde 3 – Bu Yönetmelikte geçen;
a) Üst Kurul: Radyo ve Televizyon Üst Kurulunu,
b) Kanun: 3984 sayili Radyo ve Televizyonlarin Kurulus ve Yayinlari Hakkinda Kanunu,
c) Iletisim Ortami: Radyo ve televizyon programlarinin üretildigi merkez çikisindaki sinyali
herhangi bir teknik kullanarak tek veya birden fazla radyo ve televizyon yayinini bir arada olarak
radyo, televizyon alicilari ve/veya veri dagitim merkezlerine ileten her nevi ortami,
d) Tematik Kanal: Haber, belgesel, spor, müzik ve benzeri türlerde olmak üzere yalnizca
belli bir konuda yayin yapan kanali,
e) Ulusal Yayin: Bütün ülkeye yapilan radyo, televizyon ve veri yayinini,
f) Bölgesel Yayin: Birbirine komsu en az üç il ve en çok bir cografi bölge alaninin asgari
yüzde yetmisine yapilan radyo, televizyon yayinini,
g) Yerel Yayin: Mülki taksimat itibariyla en az bir ilçe (merkez ilçe dahil) veya bir ilin alaninin
en az yüzde yetmisine yapilan radyo, televizyon ve veri yayini,
h) Yeniden Iletim: Yetkili yayin kurulusu tarafindan kullanilan teknik araç ne olursa olsun,
halkin izlemesi amaciyla yayinlanan radyo ve televizyon program hizmetlerinin degisiklik
yapilmaksizin bütününün veya bir bölümünün alinmasi ve ayni anda veya teknik nedenlerle
bagli olarak daha sonra iletilmesini,
i) Haber: Kamuoyunun bilgi edinme ihtiyacini karsilamak amaciyla ve nesnel bir bakis
açisiyla izleyici ve dinleyicilere iletilen güncel, toplumsal, siyasal, kültürel, ekonomik olay, konu
ve gelismeleri,
j) Haber Programlari: Kamuoyunun bilgi edinme ihtiyacini karsilamak amaciyla olay, konu
ve gelismeleri ayrintilariyla ele alan ve degerlendiren; olagandisi durumlar disinda belirli yayin
gün ve saatinde ve genellikle belirli bir süreyle sinirli olarak, düzenli biçimde izleyici ya da
dinleyicilere sunulan program türünü,
k) Haber Bülteni: Kamuoyunun bilgi edinme ihtiyacini karsilamak amaciyla, güncel,
toplumsal, siyasal, kültürel, ekonomik olay, konu ve gelismelerin, basin ve yayin meslek ilkeleri
uyarinca, dogruluk ve çabukluk ilkesine uygun olarak izlenip, derlenerek, izleyici veya
dinleyicilere, olagandisi durumlar hariç düzenli olarak, belirli saatlerde sunuldugu program
türünü,
l) Kültür Programlari: Toplumun düsünce ve hayat sekline konu teskil eden ve nesilden
nesle aktarilan inanç, bilgi ve uygulamalarin korunmasi, gelistirilmesi, yayilmasi ve
zenginlestirilmesi amaciyla milli kültür politikasinin ilkeleri dogrultusunda hazirlanan programlari,
m) Müzik Programlari: Kültürel zenginligin bir parçasi olan her türlü sözlü ve/veya sözsüz
müzik eserlerinin icra edildigi programlari,
n) Yayin Plani: Kanun ve bu Yönetmelik uyarinca, yayincinin, yayinlarin gün, saat ve
sürelerini belirtmek üzere hazirlayacagi yayin düzenini,
o) Yillik Yayin Dönemi: Her yilin 01 Ocak günü Türkiye saatiyle 00.00’da baslayip 31 Aralik
günü saat 24.00’de sona eren zaman dilimini,
p) Aylik Yayin Dönemi: Her ayin birinci günü Türkiye saatiyle 00.00’da baslayip son günü
saat 24.00’de sona eren zaman dilimini,
r) Yayin Günü: Türkiye saatiyle 00.00’dan baslayan 24 saatlik zaman dilimini,
s) Yayin Saati: Yayin yapilacak saatleri ve münferit programlarin yayinlanma saatlerini,
t) Alt Yazi: Program kaydi veya yayin esnasinda, çogunlukla ekranin alt bölümüne
yerlestirilen, sabit ve/veya hareketli olarak verilen yazili bilgileri
ifade eder.
IKINCI BÖLÜM
Yayinlarin Dili, Yayin Esaslari, Basvuru
Yayinlarin dili
Madde 4 – Yayinlarin Türkçe yapilmasi esastir. Yayinlarda Türkçe’nin özellikleri ve kurallari
bozulmadan konusma dili olarak kullanilmasi, çagdas kültür, egitim ve bilim dili olarak gelismesi
saglanmalidir. Münhasiran Türkçe’den baska bir dil ve lehçede yayin yapilamaz. Ancak, bu
yönetmelik çerçevesinde Türk vatandaslarinin günlük yasamlarinda geleneksel olarak
kullandiklari farkli dil ve lehçelerde de yayin yapilabilir.
Türk vatandaslarinin günlük yasamlarinda geleneksel olarak kullandiklari farkli dil ve
lehçelerde yayin esaslari
Madde 5 – Kamu ve özel ulusal radyo ve televizyon kuruluslarinca Türk vatandaslarinin günlük
yasamlarinda geleneksel olarak kullandiklari farkli dil ve lehçelerde de bu Yönetmelik hükümleri
dogrultusunda Üst Kurul’dan izin almak suretiyle yayin yapilabilir.
Bu dil ve lehçelerde sadece yetiskinler için haber, müzik ve geleneksel kültürün tanitimina
yönelik yayinlar yapilabilir.
Bu dil ve lehçelerin ögretilmesine yönelik yayin yapilamaz.
Kamu ve özel ulusal yayin lisansi sahibi radyo ve televizyon kuruluslari, bu dil ve
lehçelerdeki yeniden iletim konusu yayinlari da dahil olmak üzere; radyo kuruluslari günde 60
dakikayi asmamak üzere haftada toplam bes saat, televizyon kuruluslari ise günde 45 dakikayi
asmamak üzere haftada toplam dört saat yayin yapabilirler.
Bu dil ve lehçelerde yeniden iletim konusu yayinlar dahil, televizyon yayini yapan kuruluslar
bu yayinlarini içerik ve süre açisindan bire bir olmak kaydiyla, Türkçe alt yaziyla vermekle veya
hemen akabinde Türkçe tercümesini yayinlamakla, radyo yayini yapan kuruluslar ise programin
yayinlanmasini takiben Türkçe tercümesini yayinlamakla yükümlüdürler.
Basvuru
Madde 6 – Kamu ve özel radyo ve televizyon kuruluslari;
a) Yayin yapmak istedikleri, dil ve/veya lehçeyi, bu dil ve lehçede yayinlanacak program
türlerini, bu programlarin, günlük yayin akisi içindeki yerlesimini, aylik ve yillik yayin planlarini
belirleyen, kurulusun yönetim kurulu karari,
b) Münhasiran bu yayinlarla ilgili denetleme kurulu, sorumlu müdür, haber biriminde
çalisanlar ve spikerlerin 3984 sayili Kanun ve Yönetmeliklerde aranilan vasiflari tasidiklarina
dair belge,
c) Taahhütnamenin kurulusun tüzel kisiligini temsile yetkili kisi tarafindan noter huzurunda
imzalanmis örnegi ile,
Üst Kurula basvururlar.
Basvurudan sonra meydana gelen degisiklikler de Üst Kurul’a bildirilir ve onayi alinir.
ÜÇÜNCÜ BÖLÜM
Degerlendirme, Izin, Yükümlülükler
Degerlendirme, izin
Madde 7 – Üst Kurul, Türk vatandaslarinin günlük yasamlarinda geleneksel olarak kullandiklari
farkli dil ve lehçelerde yayin yapmak isteyen kamu ve özel yayin kuruluslarinin basvurularindaki
bilgi ve belgeleri inceler ve bu yönetmelik hükümlerini yerine getiren kuruluslara yayin izni verir.
Türkçe yayin yapan yayin kuruluslarinin, günlük, aylik ve yillik yayin planlari göz önüne
alindiginda süreklilik arz etmeyen münferit müzik eserlerinin yayinlari ve sinema filmlerine yer
verilmesi bu izin kapsami disinda degerlendirilir.
Yayin kuruluslarinin basvurusunun Üst Kurulca reddi kararlarina karsi yargi yolu açiktir.
Yükümlülükler
Madde 8 – Türkçe’den baska bir dilde de yayin yapmak üzere Üst Kuruldan izin alan yayin
kuruluslari yayinlarini; hukukun üstünlügüne, Anayasanin genel ilkelerine, temel hak ve
özgürlüklere, milli güvenlige, genel ahlaka, Cumhuriyetin Anayasada belirtilen temel
niteliklerine, Devletin ülkesi ve milletiyle bölünmez bütünlügüne, 3984 sayili Kanun ve bu
Kanuna dayanilarak çikartilan yönetmeliklerle düzenlenen esas ve ilkelere, Üst Kurulun
öngördügü yükümlülüklere izin sartlari ve taahhütlerine uygun olarak kamu hizmeti anlayisi
çerçevesinde yapmakla yükümlüdürler.
Yayin kuruluslari farkli dil ve lehçelerde yaptiklari yayin süresince stüdyo düzeni, mevcut
logo, ses efekti ve tanitici ses isaretleri disinda simgelere yer vermemekle yükümlüdürler.
Gerektigi takdirde, sadece Türkiye Cumhuriyeti’nin simgesi niteligindeki görüntü ve isaretler
kullanilabilir.
DÖRDÜNCÜ BÖLÜM
Müeyyideler
Müeyyideler
Madde 9 – Kanundaki esaslara, yayin ilkelerine ve Üst Kurulca öngörülen yükümlülüklere aykiri
yayin yapan yayin kuruluslari 3984 sayili Kanunun 33 üncü maddesi hükmü uyarinca
cezalandirilir.
Üst Kurulun izni olmadan Türkçe’den baska bir dil ve lehçede yayin yapan yayin
kuruluslarina 3984 sayili Kanunun Ek-2 maddesi hükmü uyarinca izinsiz yayin müeyyidesi
uygulanir.
Üst Kurul’ca yayin kuruluslarina uygulanacak müeyyidelere karsi yargi yolu açiktir.
BESINCI BÖLÜM
Çesitli Hükümler
Madde 10 – Bu Yönetmelikte hüküm bulunmayan hallerde 3984 sayili Radyo ve Televizyonlarin
Kurulus ve Yayinlari Hakkindaki Kanuna dayanilarak çikartilan yönetmeliklerin ilgili hükümleri
uygulanir.
Madde 11 – 18/12/2002 tarihli ve 24967 sayili Resmî Gazetede yayimlanan Radyo ve
Televizyon Yayinlarinin Dili Hakkinda Yönetmelik yürürlükten kaldirilmistir.
Geçici Madde 1 – Türk vatandaslarinin günlük yasamlarinda geleneksel olarak kullandiklari
farkli dil ve lehçelerin izleyici-dinleyici profili belirleninceye kadar bu dil ve lehçelerdeki yayin
sadece kamu ve özel ulusal yayin kuruluslari tarafindan yapilir.
Üst Kurul ülke çapindaki talepler yaninda, gerekli arastirmalar yaptirarak izleyici-dinleyici
profilini çikarir.
ALTINCI BÖLÜM
Yürürlük ve Yürütme
Yürürlük
Madde 12 – Bu Yönetmelik, yayimi tarihinde yürürlüge girer.
Yürütme
Madde 13 – Bu Yönetmelik hükümlerini Radyo ve Televizyon Üst Kurulu yürütür.
*Regulation on the language of radio and television broadcasts, published in the official
gazette dated 18.12.2002, no 24967
Radyo ve Televizyon Üst Kurulundan:
Radyo ve Televizyon Yayinlarinin Dili Hakkinda Yönetmelik
BIRINCI BÖLÜM
Amaç, Dayanak ve Tanimlar
Amaç
Madde 1 – Bu Yönetmeligin amaci; radyo, televizyon ve veri yayinlarinin Türkçe yapilmasi
esasi yaninda, Türk vatandaslarinin günlük yasamlarinda geleneksel olarak kullandiklari farkli
dil ve lehçelerde de yayin yapilmasina iliskin usul ve esaslari düzenlemektir.
Dayanak
Madde 2 – Bu Yönetmelik, 3984 sayili Radyo ve Televizyonlarin Kurulus ve Yayinlari
Hakkinda Kanunun 4771 sayili Kanunla degisik 4 üncü maddesine dayanilarak hazirlanmistir.
Tanimlar
Madde 3 – Bu Yönetmelikte geçen;
a) Üst Kurul: Radyo ve Televizyon Üst Kurulunu,
b) TRT: Türkiye Radyo –Televizyon Kurumunu,
c) Kanun: 3984 sayili Radyo ve Televizyonlarin Kurulus ve Yayinlari Hakkinda Kanunu,
d) Veri yayini: Radyo ve televizyon yayini ile birlikte, radyo ve televizyon programlariyla
ilintili veya radyo ve televizyon programlarindan bagimsiz verilen, elektromanyetik dalgalar, veri
sebekeleri ve diger yollarla halkin dogrudan almasi maksadiyla yapilan yayinlari,
ifade eder.
IKINCI BÖLÜM
Yayinlarin Dili
Yayinlarin Dili
Madde 4 – Yayinlarin Türkçe yapilmasi esastir. Yayinlarda Türkçe’nin özellikleri ve
kurallari bozulmadan konusma dili olarak kullanilmasi, çagdas kültür, egitim ve bilim dili olarak
gelismesi saglanmalidir.
Türk Vatandaslarinin Kullandiklari Geleneksel Dil ve Lehçelerde Yayin
Madde 5 – Türk vatandaslarinin günlük yasamlarinda geleneksel olarak kullandiklari farkli
dil ve lehçelerde de yayin yapilabilir.
Türk vatandaslarinin günlük yasamlarinda geleneksel olarak kullandiklari farkli dil ve
lehçelerdeki yayin, Türkiye Radyo-Televizyon Kurumu tarafindan yapilir.
Bu dil ve lehçelerde yetiskinler için haber, müzik ve kültürel alanda bir veya birkaç dil veya
lehçede yayin yapilabilir. Bu dil ve lehçelerin ögretilmesine yönelik yayin yapilamaz.
Üst Kurul ile TRT arasinda düzenlenecek bir protokolle Radyo ve Televizyon Üst
Kurulu’nun maddi katkilari ve TRT’nin olanaklari ölçüsünde, mülki amirlerin görüs ve talepleri de
dikkate alinarak, bu dil ve lehçelerde yayin yapilmasi ve bu yayinlarin izleyici-dinleyici profilinin
belirlenmesine yönelik çalisma yapilmasi saglanir.
TRT tarafindan bu dil ve lehçelerde yapilan yayinlar hakkinda bu Yönetmelik ile protokol
hükümleri uygulanir.
Bu dil ve lehçelerde yapilacak radyo yayinlari günde kirkbes dakikayi ve haftada toplam
dört saati, televizyon yayinlari günde otuz dakikayi ve haftada toplam iki saati asamaz.
Televizyon yayinlarinda içerik ve süre açisindan bire bir olmak kaydiyla, programlar Türkçe alt
yaziyla, radyo yayinlarinda ise programin yayinlanmasini takiben Türkçe tercümesi verilmek
suretiyle yapilir.
Basvuru
Madde 6 – Türkiye Radyo-Televizyon Kurumu; izleyici-dinleyici profiline göre yapilacak
olan televizyon ve radyo programlarinin yayin alani, dil ve lehçeleri bu dil ve lehçelerde
yayinlanacak haber, müzik, kültür yayin türlerini, haftanin hangi gün ve/veya günlerinde
yayinlanacagini, günlük yayin akisi içindeki yerlesimini, aylik ve yillik yayin planlarini belirleyen
yönetim kurulu karari ile münhasiran bu yayinlarla ilgili denetleme kurulu, sorumlu müdür, haber
biriminde çalisanlar ve spikerlerin 3984 sayili Kanun ve yönetmeliklerde aranilan vasiflari
tasidiklarina dair belgeleri eklemek sureti ile Üst Kurul’a basvurur.
ÜÇÜNCÜ BÖLÜM
Degerlendirme, Izin ve Yükümlülükler
Degerlendirme ve Izin
Madde 7 – Hangi dil ve lehçe ve/veya dil ve lehçelerde yayin yapilacagi, yayin alani,
izleyici-dinleyici profiline göre Üst Kurul tarafindan degerlendirilir.
Üst Kurul, Türk vatandaslarinin günlük yasamlarinda geleneksel olarak kullandiklari farkli
dil ve lehçelerde yayin yapacak TRT Kurumu’nun basvurusundaki bilgi ve belgelere bagli
kalmaksizin ilgili resmi mercilerden resen bilgi ve belge temin etmek suretiyle izin kosullarini
degerlendirir.
Yükümlülükler
Madde 8 – Türk vatandaslarinin günlük yasamlarinda geleneksel olarak kullandiklari farkli
dil ve lehçelerdeki yayinlar; hukukun üstünlügüne, Anayasa’nin genel ilkelerine, temel hak ve
özgürlüklere, milli güvenlige, genel ahlaka, Cumhuriyet’in Anayasa’da belirtilen temel
niteliklerine, devletin ülkesi ve milletiyle bölünmez bütünlügüne, 3984 sayili Kanun ve bu
Kanuna dayanilarak çikartilan yönetmeliklerle düzenlenen esas ve ilkelere, Üst Kurul’un
öngördügü yükümlülüklere, izin sartlari ve taahhütlerine uygun olarak kamu hizmeti anlayisi
çerçevesinde yapilmak zorundadir.
Bu yayinlar süresince, diger yayinlar için kullanilan stüdyo düzeni degistirilemez. Program
sunucu ve spikerleri çagdas kiyafetler içinde olmak zorundadirlar.
Cezalar
Madde 9 – Bu Yönetmelik hükümlerine aykiri olarak yapilan yayinlar; 3984 sayili Kanunun
33 üncü maddesi hükmü çerçevesinde degerlendirilir.
Üst Kurul’un kararlarina karsi yargi yolu açiktir.
DÖRDÜNCÜ BÖLÜM
Yürürlük ve Yürütme
Yürürlük
Madde 10 – Bu Yönetmelik yayimi tarihinde yürürlüge girer.
Yürütme
Madde 11 – Bu Yönetmelik hükümlerini Radyo ve Televizyon Üst Kurulu yürütür.
[Source: Radio and Television Supreme Board]
Official Gazette – 25 January 2004
No. 25357
REGULATION CONCERNING RADIO AND TELEVISION BROADCASTS IN
LANGUAGES AND DIALECTS USED TRADITIONALLY BY TURKISH CITIZENS IN
THEIR DAILY LIVES
SECTION ONE
Objective, Justification and Definitions
Objective
Article 1 – The objective of this regulation is to regulate the procedures and principles relating
to broadcasts made by public and private radio and television institutions in the different
languages and dialects traditionally used by Turkish citizens in their daily lives in addition to
radio, television and broadcasts in Turkish.
Justification
Article 2 – This Regulation has been prepared based on Article 4 of Law no. 3984 on the
Establishment and Broadcasts of Radios and Televisions amended by Law no. 4771 and on
provisions included in the European Convention on Transfrontier Television.
Definitions
Article 3 – Of the terms used in this Regulation;
a) The Supreme Board: denotes the Radio and Television Supreme Board,
b) Law: denotes Law no. 3984 on the Establishment and Broadcasts of Radios and
Televisions,
c) Communication Medium: denotes every kind of medium that transmits the signal
produced by the center that produces radio and television programs, of one or more than one
radio or television broadcast or together, using any kind of technique, to a radio, television
receivers and/or data distribution centers,
d) Thematic Channel: denotes a channel that broadcasts only on a specific subject such as
news, documentary, sport, music and in related kinds,
e) National Broadcast: denotes radio, television and data broadcasts made to all the
country
f) Regional Broadcast: denotes radio, television broadcast made to at least three
neighboring provinces and to a minimum of a seventy percent area of a geographical region at
the most,
g) Local Broadcast: denotes radio, television or data broadcast made in consideration of
the civil partition, to at least one sub-province (central sub-province included) or at least to
seventy percent area of a province,
h) Re-transmission: denotes, taking all or a part of the radio and television program
services without making any changes, and the transmitting of it at the same instant or at a later
time depending on technical reasons in order for the public to watch, what ever the technical
apparatuses used by the authority broadcasting institutions,
i) News: denotes actual, social, political, cultural, economical event, subjects and
developments transmitted by means of an objective view to viewers or listeners in order to meet
the needs of the public to obtain information
j) News Programs: denotes the transmission of detailed and evaluated subjects and
developments program type, presented to viewers or listeners excluding extraordinary situations
in defined broadcasting day and hours and usually in a certain period of time in order to meet
the needs of the public to obtain information
k) News Bulletin: denotes program type actual, social, political, cultural, economical event,
subjects and developments transmitted in the principals of press and broadcasting occupation,
watched, collected, in accordance to true and fast principals presented to viewers and listeners
in certain hours excluding extraordinary situations in order to meet the needs of the public to
obtain information
l) Cultural Programs: denotes programs prepared to preserve, improve, distribute and
richen the belief, knowledge and practices which are subjected to the thought and life of the
public and which are passed from generation to generation, in the course of the national culture
policy principals
m) Music Programs: denotes programs where every kind of music regarded as a cultural
riches with/without lyrics is performed,
n) Broadcast Plan: denotes broadcast order to indicate the day, hours and time for the
broadcasts, organized by the broadcaster in accordance to the Code and to this Regulation,
st
o) Annual Broadcast Period: denotes the period of time which starts from the 1 of January
st
00:00 hours and ends in 31 of December 24:00 hours Turkey Mean Time of every year,
p) Monthly Broadcast Period: denotes the period of time that starts from the first day of the
month at 00:00 hours and ends at 24:00 Turkey Mean Time,
r) Broadcast Day: denotes a period of 24 hours starting from 00:00 hours Turkey Mean
Time,
s) Broadcast time: denotes broadcasting hours and broadcasting of specific programs,
t) Subtitles denote written information steady and/or in motion, mostly positioned at the
bottom of the screen during the take or broadcast of the program.
SECTION TWO
Language of Broadcasts
Language of Broadcasts
Article 4 – The main language of broadcasts is Turkish. In the broadcasts, it must be ensured
that Turkish is used as a language of communication without distorting its characteristics and
rules and that Turkish is promoted as a modern language of culture, education and science.
Exclusively no other broadcast can be done in language and dialects other than Turkish. But in
the frame of this Regulation broadcasts can be made in the different languages and dialects
traditionally used by Turkish citizens in their daily lives.
Principals of broadcasts in the different languages and dialects traditionally used by
Turkish citizens in their daily lives
Article 5 – Broadcasts can also be made in the different languages and dialects traditionally
used by Turkish citizens in their daily lives with the permission of the Supreme Board in
accordance to the provisions of this Regulation.
In these languages and dialects, broadcasts can be made for adults on news, music and
culture.
No broadcasts can be made towards the teaching of these languages and dialects.
Radio and television institutions that own a public and private national broadcasting license
can make broadcasts in these language and dialects, re-transmission broadcasts included;
radio institutions shall not exceed 60 minutes per day and a total 5 hours per week, television
institutions shall not exceed 45 minutes per day and a total of 4 hours per week.
The broadcast of institutions that broadcast a television program in these language and
dialects, including re-transmission broadcasts, shall be accompanied by Turkish subtitles or a
translation in Turkish after the program, which will fully correspond to the broadcast in terms of
timing and the content, as regards radio broadcasts, a Turkish translation will be broadcast after
the program.
Application
Article 6 – Public and private radio and television institutions;
a) The language(s) and/or dialect(s) and the types of programs to be broadcasted in these
languages and dialects, their positioning in the daily broadcasts and monthly and annual
broadcasting plans with the executive board decision
b) Documents certifying that the members of the supervisory board to be established
specifically for these broadcasts, the director in charge, the staff of the news department and
news presenters satisfy the criteria specified in Law no. 3984 and related regulations
c) The copy of the undertaking contract signed by the authority that represents the legal
entity signed in presence of the notary public
Shall apply to the Supreme Board.
The supreme Board should be notified by the changes occurring after the application and
its approval should be taken.
SECTION THREE
Assessment, Permission and Requirements
Assessment and Permission
Article 7 – The Supreme Board inspects the information and documents in the applications by
the public and private broadcasting institutions that want to make broadcasts in the different
languages and dialects traditionally used by Turkish citizens in their daily lives and give a
broadcast permit to the institutions who have fulfilled the requirements according to this
regulation.
On considering daily, monthly and annually plans of broadcasting institutions broadcasting
in Turkish, broadcasting of single musical work of art and inclusion of cinema films which do not
show a consistency is evaluated beyond the scope of this permit.
Recourse to judicial means is possible concerning the dismissal of application by the
Supreme Board.
Requirements
Article 8 – Broadcasting institutions which received a permit in order to broadcast in another
language than Turkish are responsible and cannot violate the supremacy of the law, the basic
principles of the Constitution, basic rights and liberties, national security, general morality, the
fundamental characteristics of the Republic as set out in the constitution, the indivisible integrity
of the state with its country and people, Law no. 3984 and the principles and procedures set out
in the regulations published based on this law, the requirements foreseen by the Supreme
Board and its conditions of permit and guarantees and should be made within the framework of
a public service approach.
The broadcasting institutions are responsible of not showing symbols other than the studio
arrangements, the existing logo, sound effects and introductory sound signs during the time of
broadcasting in other language and dialects. If necessary only images and symbols designating
the Republic of Turkey can be used.
SECTION FOUR
Penalties
Penalties
Article 9 – Broadcasts violating the principals in the Code, principals of broadcasting and
requirements foreseen by the Supreme Board shall be punished within the provisions of Article
33 of Law no. 3984.
Broadcasting institutions that broadcast in language and dialects other than Turkish
without the permit of the Supreme Board will be subjected to, broadcasting without a permit
sanction, the provision of Additional Article 2 of Law no. 3984.
Recourse to judicial means is possible concerning the sanctions of the Supreme Board to
the broadcasting institutions.
SECTION FIVE
Article 10 – On conditions which are not addressed in this regulation will be subjected to the
regulations published based on the Law no. 3984 on the Establishment and Broadcasts of
Radios and Televisions
Article 11 – The regulation on the Broadcasting Languages of Radios and Televisions dated
18/12/2002 no 24967published in the Official Gazette is ceased to be effective.
Provisional Article 1 – Till the viewer-listener profile of the different languages and dialects
traditionally used by Turkish citizens in their daily lives is determined, only public and special
national broadcasting institutions can broadcast in these languages and dialects.
The Supreme Board will with the demands from the country find the viewer-listener profile
via a neccessary research.
SECTION SIX
Entry into Force and Implementation
Entry into Force
Article 12 – This Regulation enters into force on the date of its publication.
Implementation
Article 13 – The provisions of this Regulation is implemented by the Radio and Television
Supreme Board.
Diari Oficial – 25 de gener de 2004
Núm. 25357
REGULACIÓ SOBRE LES EMISSIONS DE RÀDIO I TELEVISIÓ EN LES
LLENGÜES I DIALECTES EMPRATS TRADICIONALMENT PELS CIUTADANS
TURCS EN LA SEVA VIDA DIÀRIA
SECCIÓ Iª
Objectiu, justificació i definicions
Objectiu
Article 1 – L’objectiu d’aquesta regulació és el de regular els procediments i els principis
referents a les emissions fetes per les institucions públiques i privades de ràdio i televisió en les
diverses llengües i dialectes emprats tradicionalment pels ciutadans turcs en la seva vida diària,
així com també el de regular les emissions de ràdio i televisió en llengua turca.
Justificació
Article 2 – La present regulació ha estat preparada a partir de l’article 4 de la Llei 3984 de
l’establiment i les emissions de ràdio i televisió, esmenada per la Llei 4771, i a partir de les
disposicions incloses a la Convenció Europea sobre Televisió Transfronterera.
Definicions
Article 3 – Dels termes emprats en aquesta regulació;
a) Consell Suprem fa referència al Consell Suprem de Ràdio i Televisió,
b) Llei fa referència a la Llei núm. 3984 de l’establiment i les emissions de ràdios i
televisions,
c) Mitjà de comunicació fa referència a tot tipus de mitjà que transmeti el senyal emès pel
centre que realitzi programes de ràdio i televisió, d’una o més d’una emissió de ràdio o televisió
o bé ambdues coses, tot utilitzant qualsevol tècnica, cap a una ràdio, receptors televisius i/o
centres de distribució de dades,
d) Canal temàtic fa referència al canal que emet únicament sobre un tema específic, com
ara notícies, documentals, esports, música i tipus de programa relacionats,
e) Emissió nacional fa referència a les emissions de ràdio, televisió o dades realitzades
per a tot el país,
f) Emissió regional fa referència a les emissions radiotelevisives fetes a almenys tres
províncies colindants i a un mínim del setanta per cent de l’àrea de la regió geogràfica en
qüestió,
g) Emissió local fa referència a les emissions de ràdio, televisió i dades fetes tot tenint en
compte la partició civil, per a una subprovíncia (inclosa la subprovíncia central) o almenys per al
setanta per cent de l’àrea d’una província,
h) Retransmissió fa referència a l’acció d’agafar tots o part dels serveis de programació
radiotelevisiva sense introduir-hi cap canvi i transmetre els programes en temps real o en diferit,
en funció de qüestions tècniques, perquè l’espectador els pugui mirar, siguin quins siguin els
sistemes tècnics que les institucions emissores autoritzades utilitzin,
i) Notícies fa referència als esdeveniments, qüestions i progressos actuals, socials,
polítics, culturals i econòmics transmesos als espectadors o oients amb un punt de vista
objectiu amb la finalitat de satisfer les necessitats del públic d’obtenció d’informació.
j) Programes de notícies fa referència a la transmissió de programes de qüestions i
esdeveniments detallats i avaluats, presentats als espectadors o als oients, tot excloent
situacions extraordinàries, amb un horari d’emissió definit i normalment en un espai de temps
determinat amb la finalitat de satisfer les necessitats del públic d’obtenció d’informació
k) Butlletí de notícies fa referència al tipus de programa d’esdeveniments, qüestions i
progressos actuals, socials, polítics, culturals i econòmics transmesos per les capçaleres de la
premsa i de les emissions, supervisats i recopilats, d’acord amb els principis de veracitat i
rapidesa, i presentats als espectadors i als oients en una franja horària determinada, tot
excloent situacions extraordinàries, amb la finalitat de satisfer les necessitats del públic
d’obtenció d’informació.
l) Programes culturals fan referència als programes concebuts per preservar, millorar,
difondre i enriquir les creences, el coneixement i les pràctiques subjectes al pensament i a la
vida de l’espectador, que es transmeten de generació en generació, d’acord amb els principis
de la política cultural nacional,
m) Programes de música fa referència als programes en què es contempla tot tipus de
música com un tresor cultural, tant la música té lletra com si no,
n) Pla d’emissió fa referència a l’ordre d’emissió que es dóna per indicar el dia, l’hora i la
durada de les emissions, elaborat per l’emissora d’acord amb el Codi i amb aquesta Regulació,
o) Període d’emissió anual fa referència al període de temps anual que va des de l’1 de
gener a les 00:00 fins el 31 de desembre a les 24:00 de cada any, hora de Turquia,
p) Període d’emissió mensual fa referència al període de temps que comença el primer dia
de mes a les 00:00 i finalitza a les 24:00, hora de Turquia,
r) Dia d’emissió fa referència al període de 24 hores que comença a les 00:00, hora de
Turquia,
s) Temps d’emissió fa referència a les hores d’emissió i a l’emissió de programes
específics,
t) Subtítols fa referència a la informació escrita immòbil i/o en moviment, normalment
situada a la part inferior de la pantalla durant la gravació o emissió del programa.
SECCIÓ IIª
Llengua de les emissions
Llengua de les emissions
Article 4 – La llengua principal de les emissions és el turc. Cal garantir que en les emissions el
turc sigui emprat com a llengua de comunicació sense deformar les seves característiques i
normes, així com també que el turc sigui promogut com una llengua moderna de cultura,
educació i ciència. No es pot emetre de manera exclusiva en cap altra llengua i dialecte que no
sigui el turc. Però d’acord amb aquesta regulació es poden fer emissions en les diverses
llengües i dialectes emprats tradicionalment pels ciutadans turcs en la seva vida diària.
Principis de les emissions en les diverses llengües i dialectes emprats tradicionalment
pels ciutadans turcs en la seva vida diària
Article 5 – Les emissions també podran realitzar-se en les llengües i dialectes diferents
emprats tradicionalment pels ciutadans turcs en la seva vida diària amb el consentiment del
Consell Suprem d’acord amb les disposicions d’aquesta regulació.
Les emissions en aquestes llengües i dialectes poden ser per a adults i poden contenir
notícies, música i cultura.
Les emissions no poden ser destinades a l’ensenyament d’aquestes llengües i dialectes.
Les institucions radiotelevisives que disposen d’una llicència d’emissió nacional pública o
privada podran emetre en aquestes llengües i dialectes, incloses les emissions de
retransmissió; la durada de les emissions de ràdio no podrà sobrepassar els 60 minuts per dia i
un total de 5 hores a la setmana, mentre que la durada de les emissions televisives no podrà
sobrepassar els 45 minuts per dia i un total de 4 hores a la setmana.
Les emissions de les institucions que emeten un programa televisiu en aquestes llengües
o dialectes, incloses les emissions de retransmissió, aniran acompanyades de subtítols o la
seva corresponent traducció en turc després del programa, que hauran de correspondre’s
plenament amb la temporalització i el contingut de l’emissió. Pel que fa a les emissions
radiofòniques, hauran d’anar seguides d’una traducció en llengua turca després del programa.
Aplicació
Article 6 – A les institucions de ràdio i televisió públiques o privades, el Consell Suprem
aplicarà:
a) la llengua o llengües i/o el dialecte o dialectes i els tipus de programes que s’emetin en
aquestes llengües i dialectes, la seva col·locació a la graella d’emissions diàries i en els plans
mensuals i anuals, d’acord amb la decisió del consell executiu,
b) els documents que certifiquen que els membres del consell de supervisió (establert
específicament per a aquestes emissions), el director responsable, el personal de la secció de
notícies i els presentadors de les notícies satisfan els criteris establerts a la Llei núm. 3984 i a
les regulacions relacionades, i
c) la còpia del contracte de compromís signat per l’autoritat que representa a l’entitat legal
en presència del notariat.
Es notificaran els canvis introduïts posteriorment a l’aplicació al Consell Suprem, i aquests
seran aprovats.
SECCIÓ IIIª
Avaluació, permisos i requisits
Avaluació i permisos
Article 7 – El Consell Suprem avaluarà la informació i els documents de les sol·licituds de les
institucions emissores públiques o privades que vulguin emetre en les diverses llengües i
dialectes emprats tradicionalment pels ciutadans turcs en la seva vida diària, i concedirà
permisos d’emissió a les institucions que compleixin els requisits d’acord amb aquesta
Regulació.
A l’hora de prendre en consideració els plans d’emissió diaris, mensuals i anuals de les
institucions emissores, tant l’emissió en turc, com l’emissió d’obres d’art estrictament musicals,
com la inclusió de pel·lícules de cinema que no presentin una coherència seran avaluades de
manera especial, més enllà dels criteris de concessió dels permisos.
En cas que el Consell Suprem desestimi les sol·licituds es podrà recórrer a la via judicial.
Requisits
Article 8 – Les institucions emissores que han obtingut un permís d’emissió en una llengua
diferent del turc assumeixen les seves responsabilitats i no podran infringir la supremacia de la
llei, els principis bàsics de la Constitució, els drets i llibertats bàsics, la seguretat nacional, la
moral general, les característiques fonamentals de la República establertes per la Constitució,
la integritat indivisible de l’Estat amb el país i la seva gent, la Llei núm. 3984 i els principis i
procediments establerts per les regulacions publicades d’acord amb aquesta llei i els requisits
previstos pel Consell Suprem i les seves condicions amb relació als permisos i garanties; i les
emissions s’han de dur a terme amb vocació de servei públic.
Durant el temps d’emissió en altres llengües i dialectes, les institucions emissores seran
responsables de no mostrar cap símbol que no sigui el material de l’estudi, el logotip existent,
els efectes de so i les falques introductòries. En cas que sigui necessari, només es podran
utilitzar imatges i símbols que facin referència a la República de Turquia.
SECCIÓ IVª
Sancions
Sancions
Article 9 – Les emissions que infringeixin els principis establerts en el Codi, els principis
d’emissió i els requisits establerts pel Consell Suprem seran sancionades en virtut de les
disposicions de l’article 33 de la Llei núm. 3984.
Les institucions que emetin en llengües i dialectes diferents del turc sense el permís del
Consell Suprem estaran subjectes a la disposició de l’article 2 addicional de la Llei núm. 3984,
que fa referència a les sancions per les emissions sense llicència.
Pel que fa a les sancions que el Consell Suprem imposi a les institucions emissores, es
podrà recórrer a la via judicial.
SECCIÓ Vª
Article 10 – Les qüestions a les quals no es faci referència en aquesta Regulació estaran
subjectes a les regulacions publicades en virtut de la Llei núm. 3984 de l’establiment i les
emissions de ràdio i televisió.
Article 11 – La Regulació núm. 24967 sobre les llengües de les emissions de ràdio i televisió,
de 18 de desembre de 2002, publicada al Diari oficial, queda derogada.
Article 1 provisional – Fins que no es determini el perfil dels espectadors-oients en llengües i
dialectes emprats tradicionalment pels ciutadans turcs en la seva vida diària, només les
institucions emissores nacionals públiques i especials podran emetre en aquestes llengües i
dialectes.
El Consell Suprem haurà de determinar el perfil del espectadors-oients a través de la
demanda del país i mitjançant la recerca necessària.
SECCIÓ VIª
Entrada en vigor i aplicació
Entrada en vigor
Article 12 – Aquesta regulació entra en vigor el dia de la seva publicació.
Aplicació
Article 13 – Les disposicions d’aquesta regulació seran aplicades pel Consell Suprem de Ràdio
i Televisió.
[Versió oficial en finès / Official version in Finnish]
LAKI
LUKIOLAIN MUUTTAMISESTA
N:o 766/ 2004
Annettu Helsingissä 13 päivänä elokuuta 2004
Eduskunnan päätöksen mukaisesti
muutetaan 21 päivänä elokuuta 1998 annetun lukiolain (629/1998) 18 §, sellaisena kuin se on
laissa 478/2002, ja
lisätään lakiin uusi 18 a ja 18 b § seuraavasti:
4 luku
Arviointi ja ylioppilastutkinto
18 §
Ylioppilastutkinto
Lukiokoulutuksen päätteeksi pannaan toimeen ylioppilastutkinto. Tutkinnon avulla selvitetään,
ovatko opiskelijat omaksuneet lukion opetussuunnitelman mukaiset tiedot ja taidot sekä
saavuttaneet lukiokoulutuksen tavoitteiden mukaisen riittävän kypsyyden. Tutkintoon sisältyy
äidinkielessä ja kirjallisuudessa, toisessa kotimaisessa kielessä, vieraissa kielissä,
matematiikassa ja reaaliaineissa järjestettäviä kokeita.
Ylioppilastutkintoon kuuluu vähintään neljä koetta. Tutkintoon osallistuvan on suoritettava
äidinkielessä ja kirjallisuudessa järjestettävä koe sekä valintansa mukaan kolme koetta
ryhmästä, johon kuuluvat toisessa kotimaisessa kielessä, yhdessä vieraassa kielessä,
matematiikassa ja reaaliaineissa järjestettävä koe. Näiden kokeiden lisäksi tutkintoon
osallistuva voi suorittaa yhden tai useamman ylimääräisen kokeen.
Valtioneuvoston
asetuksella
annetaan
tarkempia
säännöksiä
osallistumisesta
ylioppilastutkintoon, kokeista ja niiden uusimisesta, arvostelusta ja muusta tutkinnon
toimeenpanosta.
Ylioppilastutkinnon suorittaminen tuottaa yleisen jatko-opintokelpoisuuden korkeakouluihin.
18 a §
Muun henkilön kuin lukion opiskelijan oikeus ylioppilastutkinnon suorittamiseen
Muu henkilö kuin lukion oppimäärää suorittava opiskelija saa osallistua ylioppilastutkintoon ja
siihen kuuluviin kokeisiin, jos hän on suorittanut:
1) lukion oppimäärän tai vastaavan ulkomaisen lukion oppimäärän;
2) vähintään kaksi ja puolivuotisen ammatillisen tutkinnon;
3) edellä 2 kohdassa tarkoitettua lyhyemmän, kuitenkin vähintään kaksivuotisen
perusopetuksen tai sitä vastaavalle aikaisemmalle oppimäärälle perustuvan tutkinnon tai
opinnot sekä jäljempänä 18 b §:ssä tarkoitetun lautakunnan määräämät lisäopinnot.
Edellä 1 momentin 2 kohdassa mainittua tutkintoa suorittava opiskelija voi osallistua
ylioppilastutkintoon ollessaan vielä opiskelijana asianomaiseen tutkintoon johtavassa
koulutuksessa. Opiskelija voi osallistua tutkintoon aikaisintaan suoritettuaan puolentoista
vuoden laajuiset opinnot.
18 b §
Ylioppilastutkintolautakunta
Opetusministeriö asettaa kolmeksi vuodeksi kerrallaan ylioppilastutkintolautakunnan, joka
vastaa ylioppilastutkinnon johtamisesta, järjestämisestä ja toimeenpanosta. Valtioneuvoston
asetuksella annetaan tarkempia säännöksiä lautakunnasta ja sen tehtävistä.
Ylioppilastutkintolautakunta antaa määräyksiä kokeiden sisällöstä, koejärjestelyistä ja kokeiden
arvostelusta.
---Tämä laki tulee voimaan 1 päivänä syyskuuta 2004.
Tätä lakia sovelletaan ylioppilastutkintoon, joka suoritetaan loppuun aikaisintaan vuoden 2005
ensimmäisellä tutkintokerralla, siitä riippumatta, milloin tutkinnon suorittaminen on aloitettu.
Ylioppilastutkintoon, joka suoritetaan loppuun vuoden 2004 toisella tutkintokerralla, sovelletaan
tämän lain voimaan tullessa voimassa olleita säännöksiä.
Vuosiksi 2004–2006 asetettu ylioppilastutkintolautakunta jatkaa toimikautensa loppuun.
HE 47/2004
SiVM 7/2004
EV 68/2004
Helsingissä 13 päivänä elokuuta 2004
Tasavallan Presidentti
TARJA HALONEN
Opetusministeri
Tuula Haatainen
[Versió oficial en suec / Official version in Swedish]
LAG
OM ÄNDRING AV GYMNASIELAGEN
Nr 766/ 2004
Given i Helsingfors den 13 augusti 2004
I enlighet med riksdagens beslut
ändras i gymnasielagen av den 21 augusti 1998 (629/1998) 18 §, sådan den lyder i lag
478/2002, och
fogas till lagen nya 18 a och 18 b § som följer:
4 kap.
Utvärdering och studentexamen
18 §
Studentexamen
Gymnasieutbildningen avslutas med en studentexamen. Med hjälp av studentexamen klarläggs
om de studerande har tillägnat sig de kunskaper och färdigheter som anges i gymnasiets
läroplan samt uppnått tillräcklig mognad enligt målen för gymnasieutbildningen. I examen ingår
prov i modersmål och litteratur, det andra inhemska språket, främmande språk, matematik och
realämnena.
Studentexamen omfattar minst fyra prov. Examinanderna skall avlägga provet i modersmål och
litteratur samt enligt eget val tre prov av en grupp som består av provet i det andra inhemska
språket, provet i ett främmande språk, provet i matematik och provet i realämnena. Utöver
dessa prov kan examinanderna delta i ett eller flera extra prov.
Genom förordning av statsrådet utfärdas närmare bestämmelser om deltagande i
studentexamen, prov och omtagning av dem, bedömning och genomförandet av examen i
övrigt.
Studentexamen ger allmän behörighet för fortsatta studier vid högskola.
18 a §
Rätt för andra än gymnasiestuderande att avlägga studentexamen
Andra än studerande som avlägger gymnasiets lärokurs får delta i studentexamen och
studentexamensprov, om de har avlagt
1) gymnasiets lärokurs eller motsvarande lärokurs vid ett utländskt gymnasium,
2) en yrkesexamen som omfattar minst två och ett halvt år,
3) en examen eller studier som är kortare än den examen som avses i 2 punkten, förutsatt att
examen eller studierna bygger på grundläggande utbildning i minst två år eller motsvarande
tidigare lärokurs, samt de extra studier som föreskrivits av den nämnd som avses i 18 b §.
En studerande som avlägger en examen som avses i 1 mom. 2 punkten kan delta i
studentexamen medan han eller hon fortfarande deltar i den utbildning som leder till den
examen som avses i 1 mom. 2 punkten. En studerande kan delta i examen tidigast efter att ha
avlagt studier som omfattar ett och ett halvt år.
18 b §
Studentexamensnämnden
Undervisningsministeriet tillsätter för tre år i sänder en studentexamensnämnd med uppgift att
leda, ordna och genomföra studentexamen. Närmare bestämmelser om nämnden och dess
uppgifter utfärdas genom förordning av statsrådet.
Studentexamensnämnden meddelar föreskrifter om provens innehåll samt om hur proven skall
ordnas och bedömas.
---Denna lag träder i kraft den 1 september 2004.
Lagen tillämpas på en studentexamen som slutförs tidigast vid det första examenstillfället 2005,
oberoende av när det första provet i examen har avlagts.
De bestämmelser som gäller när denna lag träder i kraft tillämpas på studentexamen som
slutförs vid det andra examenstillfället 2004.
Den studentexamensnämnd som är tillsatt för 2004–2006 fortsätter mandattiden ut.
RP 47/2004
KuUB 7/2004
RSv 68/2004
Helsingfors den 13 augusti 2004
Republikens President
TARJA HALONEN
Undervisningsminister
Tuula Haatainen
ACT NO. 766/2004
AMENDING THE ACT ON UPPER SECONDARY SCHOOL
Adopted in Helsinki on 13 August 2004
In accordance with the decision of the Parliament,
amendment of paragraph 18 of the Act on Upper Secondary School (gymnasielagen) of 21
August 1998 (629/1998), as it is in act 478/2002, and
addition of paragraphs 18a and 18b, shall be as follows:
th
4 chapter
Evaluation and Matriculation Examination (studentexamen)
18. Matriculation examination
Upper secondary education (gymnasieutbildningen) finishes with a matriculation
examination. The purpose of the examination is to discover whether pupils have assimilated the
knowledge and skills required by the curriculum for the upper secondary school and whether
they have reached an adequate level of maturity in line with the goals of the upper secondary
school. The examination consists of tests in the mother tongue and literature, in the second
national language, in a foreign language, in mathematics and in general studies.
The matriculation examination comprises at least four tests. The candidates must take a
test in mother tongue and literature and, according to their choice, three tests out of a group
consisting of the test in the second national language, the test in a foreign language, the test in
mathematics and the test in general studies. In addition to these, the candidates may take one
or several extra tests.
Further regulations concerning the participation in the matriculation examination, the tests and their
repetition, their marking and their realization in general shall be promulgated through a ministerial
decree.
The matriculation examination provides the general qualification to continue studies at
university.
18 a. The right of other students to take the matriculation examination
Students other than students having passed the upper secondary school curriculum may
take the matriculation examination and its tests, provided that they have passed
1) the upper secondary school curriculum or an equivalent at a foreign upper secondary
school,
2) a vocational studies qualification (yrkesexamen) comprising at least 2 ½ years of
studies,
3) an examination or study which is shorter than the examination referred to in the two
points above, provided that the examination or study is based on a basic education of at
least 2 years or that it corresponds to the previous curriculum, as well as the extra courses
that are stipulated by the committee mentioned in paragraph 18 b.
st
A student taking an examination mentioned in the 1 clause of paragraph 2 may take
the matriculation examination while he or she is still in the process of completing the
st
education that leads to the examination mentioned in the 1 clause of paragraph 2. A
student may take the examination at the earliest once he or she has completed a study of
one and a half years.
18 b. The Matriculation Examination Committee (studentexamensnämnden)
The Ministry of Education shall appoint for a period of 3 years a Matriculation
Examination Committee with the task of conducting, arranging and carrying out the
matriculation examination. Further regulations concerning the Committee and its tasks shall be
promulgated through a ministerial decree.
The Matriculation Examination Committee shall inform on the instructions concerning
the content of the tests and how they shall be arranged and marked.
----
This act shall come into force on 1 September 2004.
This act shall be applied to a matriculation examination which finishes at the earliest with the
first session in 2005, regardless of when the first test of the examination has been carried out.
These regulations, which shall be valid when this act comes into force, shall apply to the
matriculation examination once the second session of 2004 is completed.
The Matriculation Examination Committee appointed for the period 2004-2006 shall continue for
the whole term of office.
RP 47/2004
KuUB 7/2004
RSv 68/2004
Helsinki, 13 August 2004
The President of the Republic
TARJA HALONEN
The Minister of Education
Tuula Haatainen
LLEI NÚM. 766/2004
D’ESMENA DE LA LLEI D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA SUPERIOR
Adoptada a Hèlsinki el 13 d’agost de 2004
D’acord amb la decisió del Parlament,
l’esmena del paràgraf 18 de la Llei d’educació secundària superior (gymnasielagen) del 21
d’agost de 1998 (629/1998), en la versió de la llei 478/2002, i
l’afegiment dels paràgrafs 18a i 18b, quedaran establerts de la següent manera:
Capítol IV
Avaluació i examen de d’accés a la universitat (studentexamen)
18. Examen d’accés a la universitat
L’educació secundària superior (gymnasieutbildningen) es completa amb un examen
d’accés a la universitat. La finalitat d’aquest examen és comprovar si els alumnes han assimilat
els coneixements i habilitats exigits pel pla d’estudis de l’educació secundària superior i si han
assolit un nivell satisfactori de maduresa en concordança amb els objectius de l’educació
secundària superior. L’examen consta de proves de llengua materna i literatura, de la segona
llengua nacional, d’una llengua estrangera, de matemàtiques i d’estudis generals.
L’examen d’accés a la universitat comprèn almenys quatre proves. Els examinands han
de fer obligatòriament una prova de llengua materna i literatura i tres proves més que poden ser
triades a partir d’un conjunt de proves que comprenen la prova de la segona llengua nacional,
la de llengua estrangera, la de matemàtiques i la d’estudis generals. A més d’aquestes, els
examinands poden fer una o més proves addicionals.
Es promulgaran altres regulacions mitjançant un decret ministerial per regular la
participació a l’examen d’accés a la universitat, les proves i la seva repetició, la seva puntuació
i la seva realització en general.
L’examen d’accés a la universitat constitueix la qualificació general per continuar els
estudis a la universitat.
18 a. El dret dels altres estudiants a fer l’examen d’accés a la universitat
A més dels estudiants que hagin completat els estudis d’educació secundària superior, els
altres estudiants també podran realitzar l’examen d’accés a la universitat i les proves que el
configuren si han completat
1) els estudis d’educació secundària superior o un equivalent en un centre d’educació
secundària superior estranger,
2) un títol d’estudis de formació professional (yrkesexamen) que comprengui almenys 2
anys i mig d’estudis,
3) un examen o uns estudis que siguin més curts que l’examen esmentat als dos punts
anteriors, sempre i quan l’examen o els estudis consisteixin en una educació bàsica
d’almenys 2 anys o que correspongui al pla d’estudis anterior, així com també els
cursos addicionals estipulats pel comitè esmentat al paràgraf 18 b.
Aquells estudiants que facin un dels exàmens esmentats a la 1ª clàusula del 2n
paràgraf podran fer l’examen d’accés a la universitat quan encara es trobin en situació de
completar l’educació que dugui a l’examen esmentat a la 1ª clàusula del 2n paràgraf. Els
estudiants podran fer l’examen al més aviat un cop hagin completat uns estudis d’un any i
mig.
18 b. El comitè de l’examen d’accés a la universitat (studentexamensnämnden)
El Ministeri d’Educació nomenarà un comitè de l’examen d’accés a la universitat per a
un període de 3 anys, que tindrà la tasca de dur a terme, arranjar i realitzar l’examen d’accés a
la universitat. Mitjançant un decret ministerial es promulgaran altres regulacions que afectin el
comitè i les seves tasques.
El comitè de l’examen d’accés a la universitat informarà sobre les instruccions
relacionades amb el contingut de les proves i la manera com s’hagin d’arranjar i puntuar.
----
Aquesta llei entrarà en vigor l’1 de setembre de 2004.
Aquesta llei s’aplicarà a un examen d’accés a la universitat que finalitzi al més aviat amb la
primera convocatòria, l’any 2005, independentment de quan s’hagi fet la primera prova de
l’examen.
Aquestes disposicions, que esdevindran vàlides quan aquesta llei entri en vigor, s’aplicaran a
l’examen d’accés a la universitat un cop completada la segona convocatòria de 2004.
El comitè de l’examen d’accés a la universitat nomenat per al període 2004-2006 continuarà
durant tot el mandat legislatiu.
RP 47/2004
KuUB 7/2004
RSv 68/2004
Hèlsinki, 13 d’agost de 2004
El President de la República
TARJA HALONEN
El Ministre d’Educació
Tuula Haatainen
[Official version in English]
Recommendation of the Committee of Ministers on the application
of the Charter by Denmark
COUNCIL OF EUROPE
COMMITTEE OF MINISTERS
Recommendation RecChL(2004)2
of the Committee of Ministers
on the application of the European Charter for Regional or Minority Languages by
Denmark
(Adopted by the Committee of Ministers on 19 May 2004
at the 884th meeting of the Ministers’ Deputies)
The Committee of Ministers,
In accordance with Article 16 of the European Charter for Regional or Minority Languages;
Having regard to the declarations submitted by Denmark on 8 September 2000, and the
Communication dated 25 August 2000;
Having taken note of the evaluation made by the Committee of Experts on the Charter with
respect to the application of the Charter by Denmark;
Having taken note of the comments made by the Danish authorities on the contents of the
Committee of Experts' report;
Bearing in mind that this evaluation is based on information submitted by Denmark in its
national report, supplementary information provided by the Danish authorities, information
submitted by bodies and associations legally established in Denmark, as well as information
obtained by the Committee of Experts during its “on-the-spot” visit;
Recommends that the authorities of Denmark take account of all the observations of the
Committee of Experts and, as a matter of priority:
1. adopt a more structured policy for the protection and promotion of German in order to
achieve a practical implementation of the provisions of the Charter, especially in the fields of
administration, justice and the media;
2. renew consultations with the Home Rule Authorities of the Faroe Islands and Greenland on
the possible application of the Charter in the two Home Rule areas;
3. consider the protection of the German language in the context of the possible reform of
administrative structures which could affect Southern Jutland County;
4. ensure that German speakers have the possibility to use their language before administrative
authorities in practice;
5. implement the undertakings chosen in the field of the broadcasting media.
[Versió oficial en francès / French Official Version]
Recommandation du Comite des Ministres sur l'application
de la Charte par le Danemark
CONSEIL DE L’EUROPE
COMITE DES MINISTRES
Recommandation RecChL(2004)2
du Comité des Ministres
sur l’application de la Charte européenne des langues régionales ou minoritaires par le
Danemark
(adoptée par le Comité des Ministres le 19 mai 2004,
lors de la 884e réunion des Délégués des Ministres)
Le Comité des Ministres,
Conformément à l'Article 16 de la Charte européenne pour les langues régionales ou
minoritaires ;
Eu égard aux déclarations soumises par le Danemark le 8 septembre 2000, et à la
Communication en date du 25 août 2000 ;
Ayant pris note de l'évaluation réalisée par le Comité d'experts de la Charte concernant
l'application de celle-ci par le Danemark ;
Ayant pris note des commentaires des autorités danoises au sujet du contenu du rapport du
Comité d’experts ;
Considérant que cette évaluation repose sur des informations communiquées par le Danemark
dans le cadre de son rapport national, sur des informations complémentaires transmises par les
autorités danoises, sur des données présentées par les organes et associations légalement
constitués au Danemark, ainsi que sur des informations recueillies par le Comité d'experts à
l'occasion de sa visite « sur le terrain » ;
Recommande que les autorités du Danemark prennent en compte l'ensemble des observations
du Comité d'experts et, en priorité :
1. adoptent une politique plus structurée en matière de protection et de promotion de l’allemand
en vue de parvenir à une mise en œuvre pratique des dispositions de la Charte, notamment
dans les domaines de l’administration, de la justice et des médias ;
2. reprennent leurs entretiens avec les gouvernements autonomes des îles Féroé et du
Groenland sur l’éventuelle application de la Charte dans les deux zones autonomes ;
3. prennent en considération la protection de la langue allemande dans le cadre d’une
éventuelle réforme des structures administratives qui pourrait concerner le comté du Jylland
méridional ;
4. s’assurent que les germanophones puissent effectivement utiliser leur langue devant les
autorités administratives ;
5. respectent les engagements pris dans le domaine de la radiodiffusion.
[Official version in English]
Recommendation of the Committee of Ministers on the application
of the Charter by Slovenia
COUNCIL OF EUROPE
COMMITTEE OF MINISTERS
Recommendation RecChL(2004)3
of the Committee of Ministers
on the application of the European Charter for Regional or Minority Languages by
Slovenia
(Adopted by the Committee of Ministers on 9 June 2004
at the 887th meeting of the Ministers’ Deputies)
The Committee of Ministers,
In accordance with Article 16 of the European Charter for Regional or Minority Languages;
Having regard to the instrument of ratification submitted by Slovenia on 4 October 2000;
Having taken note of the evaluation made by the Committee of Experts on the Charter with
respect to the application of the Charter by Slovenia;
Having taken note of the comments made by the Slovenian authorities on the contents of the
Committee of Experts' report;
Bearing in mind that this evaluation is based on information submitted by Slovenia in its initial
periodical report, supplementary information given by the Slovenian authorities, information
submitted by bodies and associations legally established in Slovenia and the information
obtained by the Committee of Experts during its “on-the-spot” visit,
Recommends that the authorities of Slovenia take account of all the observations of the
Committee of Experts and, as a matter of priority:
1. reconsider its position on the Croatian language from the point of view of the Charter, identify
the geographical areas in which Croatian is covered by the Charter and apply Article 7 in
respect of this language; clarify the issue of the traditional presence of the Serbian language
and of the Bosnian language in Slovenia in co-operation with the speakers of the respective
languages;
2. apply Part II protection to German as a regional or minority language in Slovenia within the
meaning of the Charter and strengthen in particular the provision of teaching of or in German as
a regional or minority language, with priority for the Kocevje area;
3. ensure that the necessary integration of Romany speakers to allow their full participation in
economic, social and political life also preserves their linguistic and cultural identity;
engage in a process of development of Romany as a written language, in particular through
standardisation, preferably at European level, in close co-operation with the representatives of
all the Roma communities present in Slovenia as well as with the other European States
concerned, and strengthen the teaching of the Romany language at least at lower grades even
while the standardisation process is under way;
4. take the necessary measures to encourage the use of the Hungarian language in the context
of court proceedings and economic life in the ethnically mixed areas concerned;
5. establish a strategy to strengthen the use of the Italian language in the context of public
administration and public services in the areas currently defined as “ethnically mixed”, and
progressively extend the scope of the protection currently provided for the Italian language in
the “ethnically mixed areas” to the other areas of the three municipalities concerned, to be
identified in co-operation with the speakers, where there is a stable presence of Italian
speakers;
6. make its periodical reports on the implementation of the Charter public.
[Versió oficial en francès / French Official Version]
Recommandation du Comite des Ministres sur l'application
de la Charte par la Slovénie
CONSEIL DE L’EUROPE
COMITE DES MINISTRES
Recommandation RecChL(2004)3
du Comité des Ministres
sur l’application de la Charte européenne des langues régionales ou minoritaires par la
Slovénie
(adoptée par le Comité des Ministres le 9 juin 2004,
lors de la 887e réunion des Délégués des Ministres)
Le Comité des Ministres,
Conformément à l’article 16 de la Charte européenne des langues régionales ou minoritaires ;
Compte tenu de l’instrument de ratification soumis par la Slovénie le 4 octobre 2000 ;
Ayant pris note de l’évaluation par Comité d’experts de la Charte au sujet de l’application de la
Charte par la Slovénie ;
Ayant pris note des commentaires des autorités slovènes au sujet du rapport du Comité
d’experts ;
Gardant à l’esprit que cette évaluation se fonde sur les informations transmises par la Slovénie
dans son rapport périodique initial, les informations complémentaires fournies par les autorités
slovènes, celles fournies par les organismes et les associations légalement établis en Slovénie
et les informations recueillies par le Comité d’experts lors de sa visite sur place,
Recommande que la Slovénie prenne en compte l’ensemble des observations faites par le
Comité d’experts et en priorité :
1. reconsidère sa position face à la langue croate du point de vue de la Charte, identifie les
zones géographiques dans lesquelles le croate est couvert par la Charte et applique l’article 7 à
cette langue ; clarifie la question de l’usage traditionnel de la langue serbe et du bosniaque sur
son territoire en coopération avec les locuteurs concernés ;
2. applique la protection prévue dans la partie II à la langue allemande en tant que langue
régionale ou minoritaire telle que définie par la Charte et améliore en particulier les dispositions
relatives à l’enseignement de/en cette langue en donnant la priorité à la région de Kocevje ;
3. veille à ce que l’intégration des locuteurs de romani, pour permettre leur pleine participation à
la vie économique, sociale et politique, préserve également leur identité linguistique et culturelle
;
4. mette en place un processus pour faire du romani une langue écrite, en particulier au moyen
de sa standardisation, de préférence au niveau européen, en étroite coopération avec les
représentants des communautés roms présentes sur son territoire ainsi qu’avec les autres États
européens concernés, et renforce l’enseignement de cette langue au moins dans les petites
classes, et ce même si le processus de standardisation est en cours ; 5. prenne les mesures
nécessaires pour favoriser l’usage du hongrois dans le domaine judiciaire et économique dans
les zones ethniquement mixtes concernées ;
6. mette au point une stratégie pour permettre une plus large utilisation de l’italien dans le
domaine de l’administration et des services publiques dans les zones actuellement désignées
comme « ethniquement mixtes » et étende progressivement le champ de protection dont
bénéficie l’italien dans ces zones aux autres quartiers des trois municipalités concernées dans
lesquelles la présence d’italophones est avérée et stable, devant être identifiés en accord avec
les intéressés.;
7. rende publics ses rapports périodiques sur l’application de la Charte.
BIBLIOGRAFIA / BIBLIOGRAPHY
BARRON-HAUWAERT, S. (2004). Language Strategies for bilingual families: The one-parent –
One-language approach. Multilingual matters. ISBN: 1853597147
BARZILAI, G. (2003). Communities and Law : Politics and Cultures
Identities (Law, Meaning, and Violence). Univ of Michigan Publ. ISBN: 0472113151
of
Legal
BOUKOUS, Ahmed. «Écologie et minoration linguistique: le cas de I'amazighe». A: Revue
d'aménagement linguistique, hivern 2004, núm. 107, pàg. 91-102.
CASTELLANOS LLORENÇ, Carles. «La diversitat lingüística, un valor a preservar». A: Llengua
nacional, 2n trimestre del 2004, núm. 47, pàg. 11-14. [SLCUB].
CASTELLANOS LLORENÇ, Carles. «Política lingüística d'ahir... i de demà?». A: Llengua
nacional, 1r trimestre del 2004, núm. 46, pàg. 14-17. [SLCUB].
CHERRAD-BENCHEFRA, Yasmina; DERRADJI, Yacine. «La politique linguistique en Algérie».
A: Revue d'aménagement linguistique, hivern 2004, núm. 107, pàg. 145-170. [SLCUB].
Atti del Convegno Internazionale “Lingue minoritarie e identità locali. Come risorse economiche
e fattori di sviluppo”. (2004). Ed. Forum. ISBN: 8884202086
DIECKHOFF, A. (2004). The Politics of Belonging: Nationalism, Liberalism, and Pluralism.
Lexington. ISBN: 0739108263
ELOY, J.M.. (2004). Des langues collaterals. Problèmes linguistiques, sociolinguistiques et
glottopolitiques de la proximité linguistique. L'Harmattan et Collection du Centre d'Études
Picardes n° 51. ISBN 2747558282
GARDT, A. i HÜPPAUF, B. (2004). Globalization and the future of German. Mouton de Gruyter.
ISBN: 3110179180
GIBBONS, J, i RAMIREZ, E. (2004). Maintaining a Minority Language. A Case Study of
Hispanic Teenagers. Multilingual Matters. ISBN: 1853597414
GRANDGUILLAUME, Gilbert. «L'arabisation au Maghreb».
linguistique, hivern 2004, núm. 107, pàg. 15-39. [SLCUB
A:
Revue
d'aménagement
KADI, Latifa. «La politique linguistique algérienne: vers un état des lieux». A: Revue
d'aménagement linguistique, hivern 2004, núm. 107, pàg. 133-144. [SLCUB].
KAHLOUCHE, Rabah. «Le berbère dans la politique linguistique algérienne». A: Revue
d'aménagement linguistique, hivern 2004, núm. 107, pàg. 103-132. [SLCUB]
KANNO, Y. (2003). Negotiating Bilingual and Bicultural Identities. Japanese Returnees Betwixt
Two Worlds. Lawrence Erlbaum Associates. ISBN: 0805841547
KUTLAY, Y i EXTRA, G. (2004). Urban Multilingualism in Europe. Immigrant Minority
Languages at Home and School. Multilingual Matters. ISBN: 1853597783
LAROUSSI, Foued. «Les politiques linguistiques des pays du Maghreb: fondements
idéologiques et enjeux sociáux». A: Revue d'aménagement linguistique, hivern 2004, núm. 107,
pàg. 41-58. [SLCUB].
LEITNER, G. (2004). Australia's Many Voices. Australian English - The National Language.
Mouton de Gruyter. ISBN: 3110181940
MORSLY, Dalila. «Langue française en Algérie: aménagement linguistique et mise en oeuvre
des politiques linguistiques». A: Revue d'aménagement linguistique, hivern 2004, núm. 107,
pàg. 171-183. [SLCUB].
MÜHLHÄUSLER, P. (2003). Language of Environment: Environment of Language. A Course in
Ecolinguistics. Battlebridge Publications. ISBN: 1903292077
PAPAUX, Alexandre. «Droit scolaire et territorialité des langues: bilan critique de la
jurisprudence récente du Tribunal fédéral». A: Revista de llengua i dret, des. 2003, núm. 40,
pàg. 149-184. [SLCUB].
PAVLENKO, A. i BLACKLEDGE, A. (2004). Negotiation of identities in multilingual contexts.
Multilingual matters. ISBN: 1853596469
RUBIÓ LLUCH, Antoni; COLON, Germà (ed.). Del nombre y de la unidad literaria de la lengua
catalana: discurso leído ante la Real Academia Española en la recepción pública del Sr. D.
Antonio Rubió y Lluch el día 23 de marzo de 1930. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2004,
98 pàg. ISBN: 847283722X.
TAINE -CHEIKH, Catherine. «La Mauritanie: vers une nouvelle politique linguistique?». A:
Revue d'aménagement linguistique, hivern 2004, núm. 107, pàg. 205-226. [SLCUB].
TORE, J. (2003). Speak. A Short History of Languages. Oxford University Press. ISBN
0198299788
ARTICLES I INFORMES / ARTICLES AND REPORTS
LEGAL INFORMATION CENTRE FOR HUMAN RIGHTS
“Els no-ciutadans a Estonia”
“Non-citizens in Estonia”
By / De Vadim Poleshchuk
http://www.lichr.ee/eng/researchers.analysis/non-citizens.pdf
(En anglès / In English)
“Polítiques lingüístiques tolerants: es pot constrir un model viable per a Moldavia?”
“Linguistic Tolerance Policies: Can a Viable Model be Constructed for Moldova?”
By / De Harold F. Schiffman (South Asia Studies, University of Pennsylvania)
Paper for Roundtable Discussion "Educating Tolerance in Multi-cultural Societies", Chisinau,
Moldova, October 4-6, 2001 / Ponència per a la taula rodona “Educar en la tolerància en
societats multiculturals”, Chisianu, Moldàvia, 4-6 d’octubre de 2001
http://ccat.sas.upenn.edu/~haroldfs/540/handouts/ussr/moldova.htm
ECMI – EUROPEAN CENTRE FOR MINORITY ISSUES
“Institucionalitzar l’etnicitat en els Balcans: gestió del canvi en societats profundament
dividides”
“Institutionalizing Ethnicity in the Western Balkans: Managing Change in Deeply Divided
Societies” (Working Paper no. 19)
By / De Florian Bieber
http://www.ecmi.de/doc/download/working_paper_19.pdf
“La frontera lingüística de la línia a l’espai: elements per a una esquematització”
“La frontière linguistique de la ligne à l'espace: éléments pour une schématisation”
“The language border from the line to space: elements for a structured schema”
By / De Alain Viaut
http://www.univ-rouen.fr/dyalang/glottopol/telecharger/numero_4/gpl402viaut.pdf
(En francès / In French)
“Reconeixement de les minories a Europa: protegir els drets i la dignitat”
“Recognition of Minorities in Europe: Protecting Rights and Dignity”
By / De Panayote Elias Dimitras
http://www.minorityrights.org/admin/Download/pdf/Recognition2004.pdf
“Factors determinants del moviment dels drets humans linguistics”
“Determinants of Linguistic Human Rights Movement”
By / De Atsushi Ishida, Miya Yonetani, Kenyi Kosaka
http://www-soc.kwansei.ac.jp/coekosaka/DLM_Ishida.pdf
UNITED NATIONS DEVELOPMENT PROGRAMME
“‘Estat-nació’ o ‘nació-estat’?: Reflexions conceptuals i informació espanyola, belga i
índia”
“‘Nation State’” or ‘State Nation’?: Conceptual Reflections and Some Spanish, Belgian and
Indian Data”
By / De Juan J. Linz, Alfred Stepan and Yogendra Yadav
http://hdr.undp.org/docs/publications/background_papers/2004/HDR2004_Alfred%20_Stepan.pdf
MACEDONIAN HUMAN RIGHTS MOVEMENT OF CANADA
“La minoria macedònia a Grècia”
“The Macedonian minority in Greece”
http://www.mhrmc.ca/reports/04/annual_greece.html
PROVINCIA DI TORINO – PROGETTO STRATEGICO “MINORANZE LINGUISTICHE”
“Les minories lingüístique s: perspectives per a l’operativitat d’una llei”
“Minoranze Linguistiche: Prospettive per l'operativita' di una legge”
Proceedings of the international conference, 23-24 March 2002 / Actes de la conferència
internacional, 23-24 de març de 2002
http://www.provincia.torino.it/cultura/minoranze/dwd/lanzo.pdf
(En italià / In Italian)
“La protecció del les llengües minoritàries 20 anys després de la Resolució Arfè”
“La tutela delle lingue minoritarie a 20 anni dalla risoluzione Arfè”
Proceedings of the seminary, Torino, 20 November 2001 / Actes del seminari, Torí, 20 de
novembre de 2001
http://www.provincia.torino.it/cultura/minoranze/dwd/attiarfe.pdf
(En italià / In Italian)
ENLLAÇOS / LINKS
EUROPEAN COMMISSION – “PROMOTING AND SAFEGUARDING REGIONAL AND
MINORITY LANGUAGES AND CULTURES”
http://europa.eu.int/comm/education/policies/lang/langmin/langmin_en.html
Mainly in English, German and French, but also in the rest of EU official languages /
Principalment en anglès, alemany i francès, tot i que també en la resta de llengües oficials de la
UE
Mercator-Legislation wishes to recommend this website, as it may be of great use for those who
intend to have a global glimpse on the European Commission’s language policy on the socalled “minority languages”. It contains: key documents which shape the Commission’s
language policy, information on the EU programmes, etc.
Mercator-Legislació vol recomanar aquesta pàgina web, ja que pot ser de gran utilitat per a tots
aquells que vulguin tenir una visió global de la política lingüística de la Comissió Europea
envers les anomenades “llengües minoritàries”. Conté: els documents clau que configuren la
política lingüística de la Comissió, informació sobre els programes de la UE, etc.
FORUM INSTITUTE
http://www.foruminst.sk/index.php??&MId=1&Lev1=2&Ind1=0,1&P=magy,en,
In Hungarian, Slovak and English / En hongarès, eslovac i anglès
The Forum Institute has included in its website (“Hungarians in Slovakia” section) a series of
ethnic maps of Slovakia, showing the evolution of the population according to ethnicity from
1991 to 2001. The ethnic groups represented (in the first two maps, coloured in blue and red)
are: Slovaks, Hungarians, the Roma, Ukrainians and Ruthenians (grouped together) and one
last group containing others. The other two maps, coloured in grey, red and yellow, only show
the location of the Hungarian minority, which is the biggest one in terms of numbers and of
geographical presence. Although the maps are not sharp enough to appreciate the details, they
allow to get a rough idea about where each group is located. In fact the same maps have also
been published in the form of a poster by Lilium Aurum Könyvkiadó (www.liliumaurum.sk). The
poster provides much more detailed information, including the proportion of each group in each
district seat.
L’Institut Fòrum (Forum Institute) ha incorporat al seu web (a la secció “Hungarians in Slovakia”)
una sèrie de mapes ètnics d’Eslovàquia que mostren l’evolució de la població per etnicitat, del
1991 al 2001. Els grups ètnics representats (en els dos primers mapes, de color blau i vermell)
són: els eslovacs, els hongaresos, els romà, els ucraïnesos i rutens (agrupats conjuntament) i
un últim grup que aplega la resta. Els altres dos mapes, acolorits de gris i groc, només mostren
la ubicació de la minoria hongaresa, que és la més important, tant pel que fa al nombre com a
la presència geogràfica. Malgrat que els mapes no són prou nítids per apreciar els detalls,
permeten obtenir una idea aproximada d’on està situat cada grup. De fet, els mateixos mapes
també han estat publicats en format de pòster per Lilium Aurum Könyvkiadó
(www.liliumaurum.sk). Aquest pòster aporta informació molt més detallada, incloent -hi la
proporció de cada grup en cada seu de districte.
DIVERSCITÉ LANGUES
http://www.teluq.uquebec.ca/diverscite/entree.htm
In French / En francès
DiversCité Langues is a free electronic magazine and forum from Montreal (Québec)
concerned about «the dynamics of languages». This thematic field under construction focuses
on the interrelationships between language phenomena and sociocultural phenomena.
DiversCité Langues is specially concerned on diversity, pluralism, complementarity of language
situations within the framework of globalisation of exchanges and of societies. This site contains
articles written by international politics and language policy professionals as well as by
university experts. And they are grouped either according to the discipline they belong to or by
the subject they analyse.
DiversCité Langues (Diversciutat Llengües) és una revista i un fòrum electrònics de Montreal
(Quebec) al voltant de la «dinàmica de las llengües». Aquest naixent camp temàtic s’interessa
per les interrelacions entre els fenòmens lingüístics i els fenòmens socioculturals. DiversCité
Langues es preocupa particularment per la diversitat, el pluralisme, la complementaritat de les
situacions lingüístiques en el context de la mundialització dels intercanvis y de les societats.
Aquesta pàgina conté articles provinents de mitjans professionals de la política o de l’entorn
lingüístic i de mitjans universitaris sobre diversos temes, agrupats a partir de perspectives
disciplinàries o temàtiques.
FORAS NA GAEILGE
http://www.forasnagaeilge.ie/
In English and Irish Gaelic / En anglès i gaèlic irlandès
Foras na Gaeilge is the body responsible for the promotion of the Irish language throughout the
whole island of Ireland. It was founded on the second day of December 1999, following the
Good Friday Agreement. In order to create Foras na Gaeilge, the staff of Bord na Gaeilge, An
Gúm (Publishers), and An Coiste Téarmaíochta (Terminology Committee) and their activities
were all transferred to it. Its designated responsibilities entail facilitating and encouraging the
speaking and writing of Irish in the public and private arena in the Republic of Ireland, and in
Northern Ireland where there is appropriate demand, in the context of part three of the
European Charter for Regional and Minority Languages. Moreover, Foras na Gaeilge has a role
in advising administrations, North and South, as well as public bodies and other groups in the
private and voluntary sectors in all matters relating to the Irish language. It also undertakes
supportive projects and grant -aiding bodies and groups throughout the island of Ireland. Foras
na Gaeilge’s website contains useful information, organised in the following sections: “The Irish
language”, “Learning”, “Using”, and “Directory” (of several organisations).
Foras na Gaeilge és l’organisme responsable de la promoció de la llengua irlandesa per a tota
l’illa d’Irlanda. Va ser fundat el segon dia de desembre de 1999, a partir dels Acords de
Divendres Sant. Per tal de crear Foras na Gaeilge, s’hi van traspassar tant el personal de Bord
na Gaeilge, An Gúm (Editors) i An Coiste Téarmaíochta (Comitè de Terminologia) com les
seves activitats. Les tasques que li han estat encomanades impliquen facilitar i encoratjar l’ús
oral i escrit de l’irlandès en els àmbits públic i privat de la República d’Irlanda i també d’Irlanda
del Nord, allí on hi hagi més demanda, dins del marc de la part 3ª de la Carta europea de les
llengües regionals o minoritàries. A més, Foras na Gaeilge té la funció d’assessorar les
administracions, tant del nord com del sud, així com també els organismes públics i altres grups
dels sectors privat i de voluntariat en tots aquells temes relacionats amb la llengua irlandesa.
D’altra banda, també es compromet amb projectes de suport i organismes i grups d’ajuda
econòmica de tota l’illa d’Irlanda. El web de Foras na Gaeilge conté informació molt útil,
organitzada en les següents seccions: “La llengua irlandesa”, “Aprendre”, “Ús” i “Directori” (de
diverses organitzacions).
LOWLANDS -L
http://www.lowlands-l.net/
In English, Afrikaans, Dutch, Frisian, Limburgish, Low Saxon, Scots and Northumbrian / En
anglès, afrikaans, neerlandès, frisó, limburguès, baix saxó, scots i nord-úmbric
“An e-mail discussion list for people who share an interest in the languages and cultures of the
Lowlands”, this website is focused one those Germanic languages that developed in the
Lowlands: the low-lying areas adjacent to the North Sea and the Baltic Sea. These are primarily
Dutch, Zeelandic (Zeeuws, West Flemish), Frisian, Limburgish and Low Saxon (Low German).
Also included are those languages that descended from autochthonous Lowlands languages
and are used elsewhere; for example, Afrikaans, Lowlands-based emigrant languages, pidgins
and creoles, and also English and Scots. The resources provided by this website include a
zoomable map, an introduction to the language varieties of the Lowlands, language materials,
free online dictionaries, and other features.
“Una llista de debat per correu electrònic per a gent que comparteixi un interès en les llengües i
cultures de les Terres Baixes (Lowlands)”, aquest web se centra en les llengües germàniques
que s’han desenvolupat a les Terres Baixes: les zones baixes adjacents al Mar del Nord i al
Mar Bàltic. Es tracta principalment del neerlandès, el zelandès (zeeuws, flamenc occidental), el
frisó, el limburguès i el baix saxó (baix alemany). També s’hi inclouen les llengües que
provenen de les llengües autòctones de les Terres Baixes i s’utilitzen en altres zones; per
exemple, l’afrikaans, les llengües d’emigrants de les Terres Baixes, els pidgins i els criolls i
també l’anglès i l’scots. Entre els recursos que facilita aquest web hi ha un mapa amb zoom,
una introducció a les varietats lingüístiques de les Terres Baixes, materials de llengua,
diccionaris on-line gratuïts, etc.
CERCLE OCCITAN DE MONTPELHIÈR
http://cercle-occitan.chez.tiscali.fr/
In French and Occitan / En francès i occità
The Occitan Circle of Montpellier is a non-profit association aiming at discovering, rediscovering and spreading the knowledge on the Language of Oc. They organise Occitan
language courses and publish a monthly magazine in Occitan (available online). This site also
includes several links about the Occitan world.
El Cercle Occitan de Montpelhiér és una associació sense ànim de lucre que té l’objectiu de
descobrir, redescobrir i difondre el coneixement sobre la llengua d’oc. Organitza cursos de
llengua occitana i publica una revista mensual en occità (disponible on-line). Aquesta pàgina
web també inclou diversos enllaços sobre el món occità.
BLaIN – THE BALTIC LANGUAGE AND INTEGRATION NETWORK
http://www.blain-online.org/index.html
In English / En anglès
The Baltic Language and Integration Network aims to create opportunities for synergy and to
facilitate inter-Baltic collaboration amongst academics, language activists and practitioners to:
promote mutual support to address language and ethnicity-related issues across the Baltic
generally, develop joint approaches in the promotion and management of cultural and linguistic
diversity, critically evaluate goals and outcomes of existing language-related policies in the
Baltic and, for comparative purposes, further afield, and develop strategies for future actions on
language policy in support of inclusive citizenship and social integration. The network focuses
on the following topics: language and education legislation in the Baltic countries, the
effectiveness of (language) policy formulation, sociolinguistic/ethnolinguistic aspects, and
theoretical aspects. This website includes the documents of the workshops organised by BLaIN
as well as useful links and bibliography on Lithuania, Latvia and Estonia.
La Xarxa de les Llengües Bàltiques i d’Integració es proposa crear oportunitats per a les
sinergies i facilitar la col·laboració interbàltica entre els estudiosos, els activistes de la llengua i
els professionals, per tal de: promoure el suport mutu per abordar les qüestions lingüístiques i
de tipus ètnic als països bàltics, desenvolupar perspectives conjuntes per a la promoció i la
gestió de la diversitat cultural i lingüística, avaluar amb esperit crític els objectius i els resultats
de les polítiques lingüístiques actuals –tant del Bàltic com, amb finalitats comparatives, més
enllà–, i desenvolupar estratègies per a accions futures de política lingüística per tal d’assolir
una ciutadania incloent i la integració social. La xarxa se centra en les següents temàtiques: la
legislació sobre llengua i educació als països bàltics, l’eficàcia de la formulació de polítiques
(lingüístiques), els aspectes sociolingüístics/etnolingüístics i els aspectes teòrics. La pàgina
web inclou els documents dels tallers organitzats per BLaIN així com també enllaços i
bibliografia d’utilitat sobre Lituània, Letònia i Estònia.
THE INSTITUTE OF THE LITHUANIAN LANGUAGE
http://www.lki.lt/English/index.html
In English and Lithuanian / En anglès i lituà
The Institute of the Lithuanian Language is an independent research institution into the
Lithuanian language. Its main activities are the following: lexicology, lexicography, and research
into the grammatical structure of the Lithuanian language; research into the history and dialects
of the Lithuanian language, and sociolinguistic research; research into the operation of the
Lithuanian language in society, and into terminology; and research into Lithuanian onomastics.
This website includes a description of the Lithuanian language, as well as bibliography of books
and the centre’s regular publications.
L’Institut de la Llengua Lituana és una institució independent de recerca de la llengua lituana.
Les seves activitats principals són les següents: lexicologia, lexicografia i recerca sobre
l’estructura gramatical de la llengua lituana; recerca sobre la història i els dialectes de la llengua
lituana, així com també recerca sociolingüística; recerca sobre l’ús de la llengua lituana a la
societat i sobre terminologia; i recerca sobre l’onomàstica lituana. Aquest web inclou una
descripció de la llengua lituana i també bibliografia de llibres i de les publicacions periòdiques
del centre.
INFORMATION CENTRE FOR FINNO-UGRIC PEOPLES
http://www.suri.ee/
In English, Estonian and Russian / En anglès, estonià i rus
As the name of this institution indicates, it provides information on the Finno-Ugric peoples,
such as Livonians, Seto, Sami, Erzya and Moksha, and Mari. The site includes: a list of Uralic
languages (with number of speakers, location and level of endangerment according to
UNESCO), papers on Finno-Ugric peoples and other minority issues, a short reference guide on
the endangered Uralic peoples, and other features.
Tal com indica el nom d’aquesta institució, aporta informació sobre els pobles finoúgrics, com
ara els livonians, els seto, els sami, els erzya i els moksha, i els mari. El lloc web inclou: una
llista de llengües uràliques (amb el nombre de parlants, localització i nivell de perill de
desaparició segons la UNESCO), estudis sobre els pobles finoúgrics i altres temes sobre les
minories, una breu guia sobre els pobles uràlics amenaçats i altres ítems.
THE CEDIME-SE GUIDE TO THE FRAMEWORK CONVENTION FOR THE PROTECTION OF
NATIONAL MINORITIES (FCNM)
http://www.greekhelsinki.gr/bhr/english/special_issues/fcnm_guide.html
In English / En anglès
A new guide to the Framework Convention for the Protection of National Minorities has been
posted on the website of the South-eastern Europe division of the Center for Documentation
and Information on Minorities in Europe (CEDIME-SE). The guide is an extensive database
including country reports and implementation histories for Council of Europe members.
El web de la divisió sud-europea del Centre de Documentació i Informació sobre les Minories
d’Europa (Center for Documentation and Information on Minorities in Europe – CEDIME-SE)
ofereix una nova guia sobre la Convenció marc per a la protecció de les minories nacionals.
Aquesta guia és una extensa base de dades que inclou informes per països i repassa
l’aplicació de la Convenció marc als països membres del Consell d’Europa.

butlletí del centre mercator: dret i legislació lingüístics

Transkript

Benzer belgeler

Apotamkin peru

examen d`entree dans les unıversıtes de la republıque turque ösym