està en marxa - memoriaesquerra.cat

EL TEMPS. - A Catalunyao El GOl a111re1x eobtrt 1111 Baix Ebre,
Conoa de Barbtrt, pla de VIo I _ , _ - ..... I Itri o ..,b nllvols per la resta.
&'observen algunes boires matlnalo pol pla de L~lda I oomaroa da
Bageo.
Els venta són fluixos dtl aector Nord por l'Alt Emponli, vau de
Núria I Andorre I del SE. pol pla de VIo. FIUIJIOI o on oolma por la retia
sl
'
Btroelona, dissabte, I de febrer del 1938
FRONT DE BATALLA.
està en marxa
tl 6 d1 octubre és la seva bandera de dignitat
~~----------------------------
remarcat i perquè auan¡tin les e3querres.
GUIO DEL M OMENT
pessetes
,
El poble es al carrer
Els qui descoll!iaven de l'entusia.sme, de l'adhesió i de la fe del nostre poble català, envers la democràcia nacionallsta. 1 el proletariat, 1a
A questa és la quantitat aportada fins a les nou
del vespre d'ahir a la " Contribució Ciutadana
a la lluita electoral"
deuen come11ça.r a tenir punts de reterènCJa. concrets...
Les dretes van de sorpresa en sorpresa. Fou sorpresa la ooncentracló
de Comillas, quant el grru1 dl.scurs del senyor Azafia. Sorpres~ l'apassionat fervor que arreu s'oboerva 1 augmenta. Sorpresa el Irace.s de Ler·
roux a Barcelona. Sorpresa l'enorme volwn de la subscripdó Pro presos,
reunida ral a ral, pesseta a pesseta. amb dramàtic esforç. Sorpresa les
mUltituds formidables aboCa.d~ als rrútings del ~ont d'Esquerres», i~ual
a Barcelona, que a. L1e1da., que a Figueres, que a Reus, que allà on SigUi.
Sorpresa per la intensissima. campanya de propaganda electoral de les
esquerres, ooorctmada, metodlca, etlca.ç, orientada. Sorpresa pel to i la
intensitat de la campanya escnta. i gràfica. fiorpresa per aquesta gem<~.­
dó entusiasta., generosa. magruflca que acut J. la «Contribució Ciutadana
a lluita electoral». Sorpresa per l'impuls politiic 1 per 1'emociò ciVica
a l
•
d e
provocada pels noms de les candidatures del «Front d Esquerres e a.
talunya»...
Ho havtem dit: les caracterlStJques del moment són en determinats
etes semblants a les ctel 12 d'abril. Però ara, amb tots els enemics
aspe
.
,
rlè el
f
davant 1 en ordre òe batalla. 1 amb la lliçó de 1 expe n a que or 1a
una nova voluntat. LlUita. mes dura, potser, però més neta 1 à.mpl1a; més
clara 1 ambiciosa. de possibilitats, de drets 1 de deures.
Catalunya. està en marxa per a la reconquista. 1 això és possible 1 ~s
aix1 precisament pel 6 d octubre i per l'actitud digna dels qui es vnn fer
responsables dels seus actes 1 van mantenir davant el TribWlal de Garant.ies el pensament politic del seu gest. sense ha.bilidosos subterfugiS,
sense abdicar del seu 1loc nI del seu d eure, per t a1 que d estnqués en f orma diàfana, transparent, Ja posició històrica, altiva, d'un govern del poble, d'un Govern de la Cataltmya eternd..
Nl cal jugar arguments ¡x>lèmics de discussió per a fixar als ulls dd
l'oplnió pública el valor del gest, de la conducta 1 de la doctrina. Són sut1c1ents les paraules pronuncu~odes pel President Companys, en nom pro-
Demà, diumenge, a les set de la tarda, la " Contribució"
quedarà definitivamont tanca da
I
delsEnseU$
consellers.
Tribunal
de Mancomunitat,
Garanties:
c.~
la nostra
vida. davant
pollttcaels
es Jutges
recent del
el record
de la
primer balbuceig autonòmic, que despres d'un fet de força ena fou arraba.s.sat sense proU!st&.. IJ18.0$lDlent; i per haver ocorregut a1X1 DO tan se>
loment va perdre's la fonna, la Institució, 8lnó que ., uebllltaren la Je I
p1 ¡
l'p.lé
pa:triòt~ "'CCl
. Passen zes hore.~. L'afl ~a dde
etutadan s a les 7U..tftrea o M,;lnea a ministrattoes augmenta ínt ensament
pesi az.s auguris i r, les afirmacions
de d.a Veu» : de «Renovación». Homes. dones, infants .. . De tots els estaments i de totes les edats. Des de
l'infant de p~cs mesos - en braços
dels seus parcs - a t'avi que ha fie
recolzar el seu cos en un bastó. En
tota ells la mateixa voluntat, la ma.
teixa fé, ez 1natei.r ajantJ. Difícil·
ment podríem plasmar en uns paràgrajs tota l'emociu t tot el fervor
que s'observa en ~a multitud. qu~
contínuament desjtla per a diposttar el seu óbol. Les mfllors paraules,
per bé que reflectissin la veritat, no
serien prou eloqüents. Però qualsevulla persona~ amb una mtca d'i:n.tel:ligèncla i una mica de cor - no
e::cigim ~as ac.tre - t:IOdrà compren..
1
dre~la en pr~s~ncia ~ la desjtlada ciu-tadana o simplement en passar ela
ulls per dam1..nt Ja breu deSCTípcíó
oue fem ca.da dia d'algunes inddèn.
etes de lu jcr.nada.
Sotmetem-nvs, done!, estalviant
paraules, a l'eloqüència inequtvoca
dels jets
SACRIFICIS
Molts ciutadans oue acuden a contribuir a les despeses de la lluita electoral, tan un veritable sacr!Jfcl.
S'estan de molt~s coses; sacrifiquen iUusionJ per a aportar el seu
granet de sor·rr, al triomJ del dia 16.
La 't}ísió deis milers d'empresonats,
els enforteix; el panorama de les
ínstitucions de la RepU.blíca i de
l'Autonomia-a mar..s dels aeus enemics - els ta cobrar 4nim!; l'esperança d'un 1'&.:obrament els estímu.-
la; el record d'unes hor.. tr4glques,
els Impulsa .•.
Els tntnnta exceUei:ten en el sacrifici. Hi ha molts exemples aUiçonadors.
milers d'homeo sobre ela quals pese,
el delicte d'haver e.stlmat I defensat
la seva pàtria.
UN GRUP D'OBRERS SEN·
Més de trenta mll homes oondeln'l
SE FEINA
nats perquè les seves energies morin
També ha Ciesjilut per les nostres dintre les presons. Més de trenta m1•
ojtcines una oc:nnissió d'obreres i o. lle.rs que es troben a mana de la
brers de la fàbrica de gènere de punt misèria.
de Pau SchlF-tder, que, com és sabut,
Tots els cata.l8Jl8 tenim el deure
tancà recentment les seves portes. d'aportar el nos~re donatiu per l'Amo
Han murat 13'60 recollides de deu nlsUa, per l'Estatut 1 per la Rep\\-o
en deu cèntims, puix Que - han Jet bllca.:~>
remarcar-ja dtes que no treballen.
UNA GOSSETA I UN GOS
EL <POPEYE» TAMBE CON·
LLOP
TPIBUEIX
Davant à'una de les taules de reUn grup àe gentiMssimes senyore- captadd va comparèixer ahir un
tes ha vingu; tgualment a dipositar magnfJtc exemplar de goua «llop».
el seu òbol.
Portava a lt boca un sobre en eJ
-A nom d ' q1!l el posarem?
qual hi havlc el ••u donatiu. EU
-A nom de «Popeye, el marlner» mateU l'ha murat.
-han jet, mnt.
També va acudir una. gosseta ~
I han marxat ccmtentes d'haver aoompanyada del senyor Ra·m.on ca.
convertit el «Popeue» en un jerm mellas-. En nom d'aquesta gosseta,
defensor de 1- Llibertat t de la Ro. que •• dtu cMenja-Straperlos», t~
pública.
Nm murades sts pessetes.
.
UNES GENTILISSIMES SENYORETES •••
un altre grup de senyoretes molt
maques i molt .ti1npdtiques, que tt'eballen en dioerses sabateries de la
nostra ciutat, han aportat amb una
nostra ciutat, han aportat una
nota que ens plau de reproduir. per·
què vegi la Lliga li coaccionem o
no els contribuents al nostre tons
electoral:
<Acudint al crit de llibertat que
Joan Roca, un infant que estalviava per a compra.r~se unes aaba..
les de futbol he. llturat tola la
quantitat Que 'tenia recollida.
set nenes d'un coflegt del carrer de
Casp han portat també, quinze pesper mitjà d'aquestes pàgines llança
setes a torçP d'estalviar.
El nen Josep Pérez ha aportat una al poble de Catalunya el «Front
d'Esquerres» i amb el bon desig de
pesseta.
contribuir amb tot el que estigui al
-No puc , .. més -lul dit- per- nostre abast a la imminent victòquè el meu pare ja quatre mesos ria que vindrà '"' coronar el nostre
que no treball t.
ideal, rem ofrena del nostre petit
Dos germanets - Isidre I Dolora òbol, perquè serveixi també, I Junta·
Jansana - han contrtbuït amb elS ment amb el d J tots els catalans,
diners que tenien a la guardú>la.
per a obrtr aquelles reixes darrera
-Perquè surtin els wesos - luln les quals nomvleixen condemna
LA <CONTRIBUCIO• PU•
JA INTENSAMENT
Per què segv.fr nnatant anècdot~st.
No acabaríem maf si ena prtJ'POH,_
sím de ressenyar totes zes que es pro
dueuen el llar u del dia.
La ziJra cret::c i creix. Ja Jonna Uft
grapat immens de moneda.
Ahir, a mtgdia, B'ltavten obtingut,
~n total, 111.!;00 pessetes. Al vespr11
ascendten
12U31'65 pessetes
...
La gran quantitat de gent qut
cu:ut dtàrtament na àecidtt a ajoro
nar el tancament de la contribUckl
fins el dtumenge al vespre.
Quant a la publicació de les Ulltes d'aportants, hem de destacar,
oue, per za seva extraordindria lon.gttud, no podr4 fer-se jln• desprU
de les eleoclons ja que les pos!ibta.
tats a•espai no permeten al'tra COM.
t ~~~=====================================:::;:=============
=================¡:
·
6 D'OCTUBRE A CATALUNYA
seu recobrament ... »
c... Que en cap de les meves paraules no pugui veure'11 n1 una afl'Ooo
gàncla lmpròpla. Di frase a la qual la malicia pretengués atribuir un aen\it contrari a la nostra altivesa moral, que io mantinc aqut incólume ...a
.... El tall que mt• ens Importa es el que pTOnuncfi en la seou C011&ciència tnttma e¿ poble que va designar-nu perquè el aovernésslm, respecte a S1 hem estat lleials 1 hem romàs fidels al nostre programa, a Ja.
nostra slgn1ftcac1ó, al nostre deure 1 a la trajectòria de la nootra vida·:·•
c... 1 per a més enllà. com a dipositaris de l'Autonomia de Catalunya,
de la seva vibració sentimental i de la seva consctèncta polit1ca naciona-
lista, que és el que Importa conrervar, perquè és l'etern l l'Invencible,
enteneu-ho bé; ja que els nostres defensors han parlat del judici de Ja
Història. declarem que esperem el seu !all definitiu amb orgUll al cor 1
neta la consdènda.J
Aquest... són les paraules del PreiDdent de Catalunya davant el Tri· I
buna! de Garanties, al Palau de Justlcla de Madrid. Aquestes són les pa,.. 1
1
taUles de l'home que va proclamar la República el 14 d'abril, a l'ombra
gloriosa de Macià, simbol etern, f1gura preclara de Catalunya.
Paraules clares, sòbries. vives, de sentit hiStòric 1 d'impuls emotiu. I
Elles s'encarnen ara, sobre la marxa dels dies 1 al llarg dels mesos. en
aquesta onada ciutadans. que s'aixeca avui de cap a cap de Catalunya
1 de la República. Ahir ressonaren en l'àmbit d'una Sala del Suprem. ¡
Avui palpiten en la consciència 1 en 11mpuls fK>pular, que ba copsat
grament la magnitud de viSló, la dignitat, la clara conducta responsable .'
del nost.re Govern, presidit per Lluts Companys,
~
Molts dolors 1 perills s'han passat. Moltes angoixes 1 dubtes. Molts!
Cal haver Viscut el fons dramàtic d'aquestes mesades. dintre 1 tora dels
presidis, per a saber-ho 1 per a valorar-bo. Però el poble ja és al carrer...
VIsca Cat.alunyal
I
int.-e· \
Activita t
inte n s íss im a
Continua amb la màxima intensitat la propaganda, en tots els "n·
tn.s, del Front d'Esquerres de Cata·
lunya. Arreu de la nostra terra àdhuc en els reoons més apanatshi ha mostres eloqüents d'aquesta
activitat extraordinària, tals com
s6n la fixació de cartells, ceiebtaCló
d'aetes, recaptc.c1ons per a la Contribució ciutadana a la lluita, reP9.rtim.ent3 d'ca!fichesJ i de pro~
J>ect.s ...
Quant "" la nost w. ciutat oontillUtl.
l'exprnsió dels quatre cartells publicats !Lns ar:1. La realitat Viva 1
palpitan t. que .m sabut. donar-los el
aeu autor és un motiu mes perquè
l'opinió els comenti i subratlll la
r
aparició amb demostracions
d adhe316 l d'assentiment
Abir tou fixat per les parets de
Bar~lon a un altre cartell que va
ProdUil· una tntcnsa. emoció. En a..Qt.est cartell s'hi reprodueix .1a
~~ona d.! grans proporcions. damunt
, \al oi.xj vermell. En la llegenda
aflrma: «Votar les dretes és vot.ar
a monarquia».
Probablement avui es flxa.ran nows
~~tells 1 •a!Iiches» electorals. Essegura que produiran la mateixa
f
A la pàg.
7
CONSIGNA
NUM. 2
del
"Front d'Eaquerrea
de Catalunya"
Impressió a
_u>\tre
l'opinió barcelonina.
~
c:::.rtells especials editats por LA HUMANITAT i destlllats preferentment als ¡x>bles c:;n.
tmut.. essent molt solilclt.ats, fins
a l'extrel que ha estat ,neçessària
Wli:to altra edició. El tiratge coplosis!Qn que se n'havia fet na resultat, com prevèieJll, insuficient. A
Ctlda mcmt.nt acujen recaders 1 deleg.lts de Centres d'esquerra de tot
atreu demanant dotzenes de car·
teU::.· a cada moment també es reben multitud de lletres en e'l mateix
sentit.
Cad.:... vespr~ bt: CtM:breu actes de
propaganda del Front. No decau
eulloc l'e.:1tus1asme de Jes m~ ses
L'ack del N:JU Món, per exemple'
constituí un èxit e.xtraordlnarl. !..&
gran uau va quedar complt::tament
envaida. Anit, passa igual al Gran
Prict runb moeu de la còn~erènCla
que el senyor Trabal deQici a lt:3
Joventuts. Cal destacar Q\le a la
ruajor1a dels actes orgartnzats pel
Ftout. d'Esquerres s'h1 assis~E!ix mit.
j&I:çant el pagament d'una quaoti·
tat. J • l ~ ..x:ràcla catalana que ha
auquL.1t. una sen::tbiUtat poÍit.Jca. finisflma, no es capté d'aiXò per acudh e!l massa a sentir els oradors
d'esquerra.
El local de «La Falç», on com éa
sact•t, s'ba rentralltzat l'oraanitza·
cló dels mltlngs de propaganda està
const.àntmt:m. enva.i.t per represen~
tan~ de les entitats que acuden a
cercar ¡.::lacto~ dels ors.dors que
ba un.. 1 de prendre part ert els ac ~~
ql . l qn preparat. A !e.s oficines, 1
redacció de LA HUMAl'!ITAT es
treballa intensament nit 1 dia.
:guolJD.::nt podem dir =pecte al
Secretariat d'Esquerre. Allà DO es
para n1 un moment. Tot Bón consultes, Indicacions, 'uggerèncles, peti-
Els governants de la Generalitat compliren amb el seu deure, amb la s6va responsabilitat i amb el seu patriotisme
El dia 4 es inminente el advenimiento de esas fuerzas políticas al Poder. Antes del dia 4, el señor Companys ha tenido convereacionea
eon el ministro señor Guerra del Río, que és te d eclaró aquí, y le había expuesto lealmente au pte ocupación ante la orientación de la política. El
hombre que estuviera preparando una emboscada traïdora, (se lo anunciaria a los ministros del Gobiemo'? Pero llega el dia 4. La preocupación del
señor Companys es prevenir a Su Excelencia, porque, en tiempo anterior, le ha dicho:
algún día advierto yo en Cataluña la posibilidad d e un
movimiento que entrañe el menor peligro para la República, me apresuraré a ponerlo en eonocim ien to de Su Excelencia". Y ese dí a llega el 4 de
octubre. (Qué hace el señor Companys} tSigilarlo'? tEngañar? tTomarse siquiera una hora de término para prevenir el peligro1 Lo que hace ea
precipitarse con impaciencia a ha biar al Presiden te. El telegrafista señor Galiana nos ha dicho aquí que en diez: minutos le llamó por teléfono cinco
veces el Gobierno de la Generalidad. No puede comunicar directamente con Su Excelencia: tenía que hacerlo _por el hil o de Gobernación. El telegrafista dice: "Yo me dí cuenta de que estaba intervenida la eomunicación'". Pues yo ahora digo (claro que sobre mi palabra, porque no hay prue•
ba ninguna que lo acredite) que, efectivamente, las comunicaciones de toda clasc del jefe del Esta do no eran libres. Y yo sé por qué lo digo, aunque
no lo puedo explicar.
Quiero señalar aquí un contraste. T engo en la mano un periódico que recoge, como to dos, una conferencia del señor Salazar Alonso en el
Circulo Mercantil. El aeñor Salazar, ministro de la Gobernación en aeptiembre, explica: .. Repetí mos nuestro punto de vista al Consejo d e ministros, cuando en la Región autónoma se advertia n síntomas subversivos; apelé a la conciencia de Io s ministros, para ver ai ae atrevían a p rovocar la
r ev olución, porque yo seguia pensando que había que provocaria". ¡Magnifico cotejo, admirable comparaciónl El ministro de la Gobernación cree
que hay que provocar la revolución y excita a I os minis tros a que la provoquen. Estos traïdores de la Generalidad consumen su energfa en decirle
al Jefe del Estado: "Cuidado, que puede estallar la revolución". ¡Juzgue el Tribunal a cada uno!
Se resuelve la crisis, y los partidos no catalanes lanzan unos manifiestos al país, manifies tos que no estàn suscritos por los jefes (alguno de
ell os, ya se di jo ayer, con verd ad, ni estaba en Madrid cuando se redactó), pero que reflejan el sentir de los núcleos que operan en la política espa•
ñola. No voy a leer los mani fi estos, pero sí una f rase de cada uno de ell os. El de lzquierda Republicana: "Rom pe toda eolidaridad con las institu•
ciones actual es del régimen ". El de Unión Republicana: "Se aparta de toda colaboración y rom pe toda solidaridad con loe 6rganoe del régimen" .
El partido Nacional Republicano: "Rompe toda oolidaridad con las institucionee". La lzquierda Radical-socialista: "Rompe con todas las institucio•
nes del actual régimen ·•• El partido Federal A ut ónomo: .. Ha acorda do declararse incompatible con las instituciones ••. El partido conservador. cuyo
manifiesto es el màs ex tenso y màs duro de tod os: •• Rom pe toda eolidaridad y trato con los órg anos de un régimen desleal a sí mismo y a quienes
por él lucharon victoriosamente ••. <,Seria muy ex traño que la izquierda, en Cataluña, penease que esto era una consigna, no de los grupos catalanes
ni catalan is tas, no, aino de toda la izquierda espa ñola, haciendo un solo fren te '1
Esto no se ha perseguida con muy buen tino. ¡Pues no faltaba màsl Esto acredita el acierto del señor Fiscal. No ee ha perseguida porque
no puede perseguirse. Y o lo señalo en ton o estrie tamente de defensa judicial, para advertir cóm o i ban fraguando, elementos ajenos a esa volun tad,
el j uicio de estos hombres.
Pero todavía sale una voz màs autoriz ada y sorprendente, porque estaba en aquel instan te ajena a todas las pasiones de los grupos. Esa
v oz sale, nada meno s, que del Tribunal de Garan tías Constitucionales, nada menos que de aquí; porque es el presidente, don A lvaro d e A lbo rnoz,
quien abandona el cargo, dimitiéndolo por igual motivo político, y diciendo: "Ante la situación erc ada a la República con la formac.ión del nuevo
G obierno, en la que to dos los partidos que màs d irectamente contribuyeron a la instauración del ré gimen se sienten obligados a rom per toda Jolidarid ad con sus actual es instituciones representativ as, creo en mí deber, que cumplo con profundo dolor, expresar la misma actitud de incompatibilidad con las fuerzas y elementos políticos hoy al frente de un Estado sólo en apariencia republic ano."
Aaí ee està formando el juicio de Espa ña. tNo resulta un poco pueril, conociendo esto, preocuparse de si hubo una conspiración para el 6
de octubre} No. H ubo una explosión, en la que e ada cual actuó con arreglo a sus antecedentes, y a sus posibilidades. Los socialistas plantearon una
lucha armada; y los vascoa reduplicaran su enojo por el problema de su autonomia económica; y los partidos de izquierda, como no tenían màt
que la p osibilidad de expresar un pensamiento, lo expresaron en abstracta; y el q ue tenia una cosa que perder, como don A lvaro de Albornoz, no·
blemente la perdió. ¡Ah l Pero estos hombres de izquierda tenían un elemento de Gobierno, una fuerza. (Qué iban a hacer} t,Desentenderse'? ~Esta..
ban, por ventura, preparando la huelga? El día 5, el seño1' Companys lanza una alocución. Y con esto entrarnos ya en la loealizaci6n en Cataluna. Y
dice: •• Es necesario que no se desborde con al bo ro tos ni violencias de ninguna clasc. El Gobiern o espera y confí a que no se verà en el t ra nce d e
im p on er su autoridad, pues la pro p ia confianza que en el p ueblo tiene es garan tia de su conducta ••.
El dí a 6 vuelve a hacer otra alocución : "Requiero a los ciud a da nos q ue guarden la màxima serenid a d en estos momentos. q ue son d e
eno rme trascendencia. Refrenad la impaciencia de vuestros anhelos. Tenem os la con fianza de que el pueblo au tonomista d e Catalu ña se ahsten d r¡¡
d e violencias que el G obierno se v eña en el doloroso t rance de reprimir. ¡Catal anes! E l G obierno os pid e otra vez serenidad Y atenci6n. tPor Cata·
luña, p or la Repúb lica, por la Libertad I"
Cuando empiezan los prime.ros episodio 1 coe.ctivo s d e la huelga, la fuerza pública los rep rim e. Todavía estaba esta m a ñana leyendo un lihro
de un extremista, que ataca duramente. a los h om bres de la G eneralidad porque no d ejaron d esde el pri~er m ?mento, el paso fran c:_o ~ un 8; huelg a
revolucionaria, Y a todo esto, léase el informe del general Ba tet al digno instructor d el proceso, se ñor C!l Y Grl, Y al~1 ee encontrara co mo 1ba ~ro·
duciéndose el estallido en todas partes, en todas partes de Cataluña. Desde los p rim eros m oment os estan en rebe~d1a Manr~sa , G ranol.lers,
nueva, Tarragona, Reus, Lérida, Seo de Urgel, G ero na, Figueras •. . ¡Con raz6n ee recordaba ayer que, ~co!"o no ha~ta cau~e, m ~6dulo, nt auto~d~d ,
cada cual proclamaba lo que querfa, y lo mism o hacfan uno• el E.etado Cata1àn, que los otros la Rep ubhea comumsta Y hbertana, IY la an arqwa tba
abrie ndo las faucea y podria haberse tra gada a C a talu ña enteral
··s¡
Y•lla .
clons, docu:- 1tacló..•
Tot o.lxò que deixem resoenyat
•
DO éo mt' que un ¡jè.Hid
de
realitat del moment
ro preveure un toclat desbordBI
-1
na
lea umee <1 cllum_., dia 18.
JI:Ddnant, per b - • 1
( DBL DISCURS D'OSSOR/0 l G ALLA RDO DAVANT !:L TR IBUNAL DE GARANTIES)
I
'